1. SEMINARI TRANSVERSAL MULTINIVELL: QUI ÉS VICENT ANDRÉS ESTELLÉS?
L’objectiu d’aquest seminari de la durada de tres hores (dues classes de llengua catalana) és d’apropar els estudiants de tots els cursos a la figura de Vicent Andrés Estellés, donant-li una panoràmica a tres-cents seixanta graus sobre la figura de l’escriptor de Burjassot, abans de començar amb les activitats pensades per als tres macronivells lingüístics. Ací el professor tindrà a disposició el següent PowerPoint sobre Estellés i a continuació hi hauran una sèrie d’activitats d’avaluació per a verificar si el contingut ha sigut après adequadament.
ACTIVITAT 1
Respon a les preguntes sobre la vida i l’obra estellesiana.
| Pregunta | Opcions | Resposta correcta |
| 1. Quin gènere va desenvolupar Estellés al llarg de la seua vida? | a) poesia b) prosa c) totes són correctes d) teatre | c) totes són correctes |
| 2. Segons Jaume Pérez Montaner i Vicent Salvador, des de quin segle no havia sorgit un poeta tan gran al País Valencià com Estellés? | a) XIV b) XV c) XVI d) XVII | b) XV |
| 3. A més de poeta, quins altres gèneres va conrear Estellés? | a) Només poesia b) Només teatre i periodisme c) Poesia, prosa, teatre, periodisme, literatura infantil d) Només prosa | c) Poesia, prosa, teatre, periodisme, literatura infantil |
| 4. Quin és el títol de la novel·la eròtica escrita per Estellés el 1987? | a) El forn del Sol b) El coixinet c) La Parra Boja d) Animal de records | b) El coixinet |
| 5. Quin llibre de 1986 barreja dietari i assaig amb onze escrits? | a) El cementeri b) El forn del Sol c) Noves aventures de Vicent i Isabel d) Tractat de maduixes | b) El forn del Sol |
| 6. Quin element és comú en “Aventura d’un dia de mercat” i “Noves aventures de Vicent i Isabel”? | a) Absència de diàlegs b) Presència de menjar i productes de l’Horta c) Trama policíaca d) Estil gòtic | b) Presència de menjar i productes de l’Horta |
| 7. Quin any es publicà “El cementeri”? | a) 1958 b) 1968 c) 1978 d) 1988 | a) 1958 |
| 8. En quin volum col·lectiu apareix “El cementeri”? | a) Mural del País Valencià b) Recull de contes valencians c) Animal de records d) Lletres de batalla | b) Recull de contes valencians |
| 9. Què tracta “El cementeri”? | a) La guerra civil b) La necessitat de construir un cementeri i la impossibilitat de fer-ho c) L’amor impossible d) La vida a Burjassot | b) La necessitat de construir un cementeri i la impossibilitat de fer-ho |
| 10. Quin va ser el primer gènere literari que Estellés va escriure? | a) Poesia b) Teatre c) Periodisme d) Novel·la | b) Teatre |
| 11. Quina és la temàtica comuna dels oratoris d’»Oratori del nostre temps»? | a) Humor i sàtira b) Històries infantils c) Mort dels personatges homenatjats d) Relats de viatges | c) Mort dels personatges homenatjats |
| 12. Quin oratori està dedicat a Marilyn Monroe? | a) Oratori per Marilyn Monroe b) Oratori per Josep Ribera c) Oratori per la mort de Víctor Jara d) Oratori a Patrici Lumumba | a) Oratori per Marilyn Monroe |
| 13. En quin any es van escriure els dos drames de “Dos drames i una farsa”? | a) 1946 b) 1956 c) 1966 d) 1976 | b) 1956 |
| 14. Quin periòdic valencià publicava habitualment articles d’Estellés? | a) Levante-EMV b) Las Provincias c) El País d) Diario de Valencia | b) Las Provincias |
| 15. Quin pseudònim utilitzava Estellés per a la secció “Bon dia”? | a) Vicent b) Roc c) Pau d) Jordi | b) Roc |
| 16. Quin era l’objectiu de la seua obra periodística en valencià? | a) Fer crítica literària b) Alfabetitzar i arribar a tothom c) Escriure només per a l’elit cultural d) Fer humor polític | b) Alfabetitzar i arribar a tothom |
| 17. Quin llibre inclou “Tractat de maduixes”, “La parra boja” i “Quadern de Bonaire”? | a) El forn del Sol b) Animal de records c) El coixinet d) Oratori del nostre temps | b) Animal de records |
| 18. Quin gènere combina “Animal de records”? | a) Novel·la històrica b) Poesia i memòries c) Poesia i assaig d) Periodisme i teatre | b) Poesia i memòries |
| 19. Quin és el to de la major part de “El forn del Sol”? | a) Humorístic b) Dietarístic c) Fantàstic d) Científic | b) Dietarístic |
| 20. Quin amic apareix a “Armengol i Benimodo”? | a) Josep Ribera b) Rafael Armengol c) Salvador Espriu d) Màrius Torres | b) Rafael Armengol |
| 21. Quin autor va escriure el pròleg de “Recull de contes valencians”? | a) Jaume Pérez Montaner b) Carme Gregori c) Joan Fuster d) Ausiàs March | c) Joan Fuster |
| 22. Quina temàtica comparteixen “La farsa dels joves amants” i “Tot l’amor de la terra”? | a) Règim franquista i quotidianitat b) Vida rural c) Història medieval d) Amistat i viatges | a) Règim franquista i quotidianitat |
| 23. Quin llibre conté onze escrits sobre temàtiques diverses, incloent elogis a amics i artistes? | a) El forn del Sol b) El coixinet c) Animal de records d) El cementeri | a) El forn del Sol |
| 24. Quin esdeveniment històric marca el to combatiu dels primers poemes d’Estellés? | a) La Transició b) La Guerra Civil Espanyola c) La dictadura de Primo de Rivera d) La Segona Guerra Mundial | b) La Guerra Civil Espanyola |
| 25. Quin és l’element distintiu de la literatura infantil d’Estellés? | a) Absència de fantasia b) Presència d’elements fantàstics i surrealistes c) Diàlegs en castellà d) Històries ambientades a l’edat mitjana | b) Presència d’elements fantàstics i surrealistes |
| 26. Quin llibre està a mig camí entre crítica literària, assaig i reportatge periodístic? | a) Tractat de maduixes b) Unes notes d’una lectura d’Eduard Escalante c) El cementeri d) Noves aventures de Vicent i Isabel | b) Unes notes d’una lectura d’Eduard Escalante |
| 27. Quina afirmació sobre “El coixinet” és certa? | a) Va ser un èxit unànime de la crítica b) Representa el “boom” postfranquisme c) Va ser escrit abans de la Guerra Civil d) És un assaig polític | b) Representa el “boom” postfranquisme |
| 28. Quin recurs utilitza Estellés per homenatjar persones que ha conegut? | a) L’assaig polític b) L’elogi personal c) L’humor satíric d) El teatre de l’absurd | b) L’elogi personal |
| 29. Quina secció periodística estava formada per gasetilles en vers? | a) Carnet del domingo b) Bon dia c) Els dies que fan camí d) Lletres de batalla | b) Bon dia |
| 30. Quina és la conclusió principal de la ponència? | a) Estellés només destaca en poesia b) Cal conèixer tota la seua obra per entendre’l c) El seu periodisme és irrellevant d) Només la seua literatura infantil té valor | b) Cal conèixer tota la seua obra per entendre’l |
ACTIVITAT 2
Tria un dels gèneres literaris i una obra que va desenvolupar Estellés al llarg de la vida i redacta un text de 800 paraules on expliques:
- Qui va ser Vicent Andrés Estellés?
- Quins gèneres va desenvolupar?
- Quin gènere has triat pel teu text: explica les característiques d’aquell gènere textual.
- Fes un resum de l’obra triada des d’un punt de vista del contingut i de l’estil.
ACTIVITAT 3
Les auques són un recurs molt útil i transversal per a tots els nivells. És una eina útil per a ensenyar la biografia. L’auca a més té un valor cultural: és una forma d’expressió de la literatura folklòrica tradicional catalana. És una història pictòrica que sol representar un esdeveniment històric, una biografia, una llegenda, una institució, o altres temàtiques. Consisteix en 48 imatges encasellades en vinyetes i cada una va acompanyada per versos de dues línies al peu de cada vinyeta fent un rodolí. A vegades es conten els esdeveniments de manera humorística o satírica.
A continuació tens un exemple d’auca realitzada pel centenari de Vicent Andrés Estellés.
- Després d’haver llegit l’auca, contesta a les següents preguntes:
| Nº | Pregunta | Opcions | Resposta correcta |
| 1 | Quin era el segon cognom de Vicent Andrés? | a) March b) Estellés c) Martorell d) Corella | b) Estellés |
| 2 | D’on era fill i net Estellés? | a) València ciutat b) Burjassot c) Xàtiva d) Alzira | b) Burjassot |
| 3 | Quin ofici aprengué del seu pare? | a) Fuster b) Forner c) Mecanògraf d) Professor | b) Forner |
| 4 | Quina “felicitat suprema” va trobar Estellés? | a) Viatjar b) Escriure versos c) Pintar quadres d) Cantar | b) Escriure versos |
| 5 | Quins dos fets marcaren el seu pensament? | a) La guerra i l’exili b) La mort de la filla i un assassinat c) La censura i la pobresa d) L’amor i l’amistat | b) La mort de la filla i un assassinat |
| 6 | De quins elements populars s’inspirava el jove Estellés? | a) Del cinema italià b) De l’aigua entre canyars i festes populars c) De la política d) De la pintura | b) De l’aigua entre canyars i festes populars |
| 7 | A més de poeta, quines altres professions tingué? | a) Mestre i polític b) Orfebre i mecanògraf c) Pintor i escultor d) Traductor i músic | b) Orfebre i mecanògraf |
| 8 | Sobre quins temes escrivia constantment? | a) La natura i els animals b) València, els amants, les nits, els menjars c) La ciència i la tecnologia d) Els reis i les reines | b) València, els amants, les nits, els menjars |
| 9 | Què era “la rosa de paper” que inflamava els ànims del poble? | a) Una novel·la clandestina b) Una poesia difosa c) Una carta política d) Una cançó popular | b) Una poesia difosa |
| 10 | Quin gran llibre retrata pobles, rius, muntanyes i gent del País Valencià? | a) El llibre de meravelles b) Mural del País Valencià c) La rosa de paper d) Animal de records | b) Mural del País Valencià |
| 11 | Quina relació tenia amb el poble segons el text? | a) Era un poeta distant b) Assumia la veu del poble i “serà per a sempre poble” c) Només escrivia per a l’elit d) Era un polític local | b) Assumia la veu del poble i “serà per a sempre poble” |
| 12 | Com descriu el text la postguerra? | a) Temps de riquesa b) Temps de pau i calma c) Temps de mort i sang dels afusellats d) Temps de silenci i música | c) Temps de mort i sang dels afusellats |
| 13 | Amb quins clàssics llatins convisqué literàriament? | a) Virgili i Ciceró b) Horaci i Ovidi c) Plató i Aristòtil d) Sèneca i Lucreci | b) Horaci i Ovidi |
| 14 | Quins clàssics valencians cita l’auca com a amics literaris d’Estellés? | a) Ausiàs March, Roís de Corella i Joanot Martorell b) Ramon Llull i Jordi de Sant Jordi c) Jaume Roig i Sor Isabel de Villena d) Carles Salvador i Fuster | a) Ausiàs March, Roís de Corella i Joanot Martorell |
| 15 | Què commemora l’auca del 2024? | a) Els 50 anys de la mort del poeta b) Els 100 anys del seu naixement c) La publicació de la primera obra d) L’homenatge a Burjassot | b) Els 100 anys del seu naixement |
- A partir de l’auca que ha creat Acció Cultural del País Valencià pel Cent d’Estellés, en grups de quatre persones intenteu fer una auca sobre Estellés tenint en compte la seua vida i la obra en la seua totalitat.
ACTIVITAT 4
Ara tu! Intenta encontrar les 20 paraules amagades en la sopa de lletres sobre la vida i obra estellesiana. Una vegada acabada la sopa de lletres, intenta relacionar les paraules que has trobat per a fer un discurs de 10 minuts sobre la vida i obra estellesiana.
(solucionari)
ACTIVITAT 5
A partir dels següents fragments extrets dels poemes i de les proses estellesianes, fixa’t en el tema i en el contingut de cada moment de la vida d’Estellés. Una volta que heu emparellat els textos i el seu moment biogràfic, ordenal’s a la taula a continuació.
- «Jo tinc una Mort petita, meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella, ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort,
i no necessite res.» (“Cançó de bressol”, La nit).
- Als cinquanta anys de la meua vida,
quan davallen les aigües, tèrboles, pels espills,
molt modestament inicie aquest cant.
que els déus em siguen molt propicis.
Això demanaria, d’una manera senzilla,
amb el llatí esdentat les inscripcions,
en començar el cant lluminós del meu poble,
les meues gents, el meu país. (Mural del País Valencià).
- aquest any miserable, m.cm.lxiii.d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicent ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca; –diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina,
i circula un tenebrós prestigi–;
sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;
jo escric i espere a burjassot,
mentre pels carrers de valència la gent,
obscena, crida i crema un llibre (Horacianes).
- I BÉ? Em quedaré en ma casa i entre les meues coses.
Jo no sóc –done gràcies a Déu! – allò que es diu un poeta important.
No sóc capdavanter. Sóc un home que no té més remei que escriure,
i no té més remei que escriure certes coses, i les diu,
i les diu com les veu o com les sent, o potser com les viu,
amargament, amb presses, pensant que va a morir-li demà o despús-demà,
amb alegria a voltes, però amb una coentor des dels peus al cervell,
en carn viva, cremant-li en les boles dels ulls.
Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure. (La clau que obri tots els panys).
- Jo he tingut l’alt honor de conéixer, personalment, el rei Jaume I el Conqueridor. Me’l va presentar, una nit, a la Seu tarragonina, un cavaller granadí, el senyor Antoni Gallego Burín. (El forn del Sol).
- M’he criat en un ambient pobletà. M’he criat envoltat per tota classe de llegendes, de mals auguris, els uns previsibles i els altres no tant. Ara com ara, no puc fer sinó evocar els camps de blat, els dacsars. Sempre passava pel costat, per una senda, un camí d’horta, de pressa i amb el cor encongit. Circulaven, pel poble, nombroses llegendes: hi havia primerament, i antonomàsicament, el perill de «l’home del sac», que agafava els infants i se’ls enduia, dintre d’un sac, al llom, a llocs desconeguts, cosa de coves i de gents tenebroses; hi havia, també, i aquí l’amenaça no semblava cosa d’infants, pel to de veu amb què ens parlaven, l’home, l’assassí que esperava el pas d’un infant i l’agafava i el matava, per traure-li la sang i els testicles, destinats a les persones malaltes de «mala seguida», com era anomenada, aleshores, la tuberculosi … (Tractat de les maduixes).
- A Barcelona, l’altre dia, en ocasió de retre’m un homenatge la Facultat de Filologia —o potser no precisament: potser va ser a Lleida, amb motiu d’una xerrada a un centre universitari, o potser, ben bé, uns dies abans, a Alacant, amb motiu d’una xerrada, comentant uns versos meus-, vaig haver de repetir el que em sembla que ja era palès, per altra banda, en un llibret confegit per mi (Llibre de meravelles): vaig haver de dir que, per a mi, parlant per experiències pròpies, i sense voler, si de cas, dogmatitzar, és a dir, generalitzar, fou pitjor el temps de la postguerra que no el de la guerra. (Tractat de les maduixes).
- Ara, que és ben de nit, filla meua, voldria
netejar-me bé els ulls, ja saps, amb aigua i sal,
rentar-me ben bé els ulls i llavar-me les mans,
refregant-les després en un rastell ben aspre,
filla meua, i posar-me darrerament a escriure’t,
així, senzillament, com qui es menja una poma,
com qui es rasca un genoll, com qui xiula al capvespre,
tot així, filla meua, ací, en aquest racó
de la casa, la casa en silenci, la casa
sense tu, filla meua. (La nit).
| Període històric-biogràfic | Text corresponent |