Livelli B1 e B2

3. NIVELLS B1-B2

ACTIVITAT 1

Omple els buits d’aquest text per a descobrir la vida de Vicent Andrés Estellés. Conjuga els següents verbs al present, passat perifràstic, imperfet, pretèrit indefinit o gerundi segons convinga.

 

(Burjassot, 1924) Poeta i periodista. En la seua joventut ____________­__ (fou) aprenent de forner i d’orfebre, i també ____________­__ (va exercir) el càrrec d’administratiu. Més tard ____________­__ (va estudiar) en l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid, després d’haver aconseguit una beca. ____________­__ (Pertany) des de 1949 a la redacció del diari Las Provincias de València. La seua producció poètica ____________­__ (ha estat ressaltada) com la més important escrita en valencià en el panorama de la postguerra. La temàtica ____________­__ (alterna) constantment els motius de la fam, el sexe i la mort, enfocats amb un llenguatge ric i directe, de naturalesa freqüentment col·loquial. La seua poètica ____________­__  (sol) girar sovint al voltant de les ambientacions quotidianes, de la vida del poeta, de la realitat urbana mitjana, de l’activitat popular individualitzada, localitzada moltes vegades en el seu poble natal, en l’entorn familiar. La temàtica i el llenguatge _______________  (s’exigixen) així mútuament i ____________­__ (es complementen), ____________­__ (adquirint) un to de gran força, d’una expressivitat rotunda. En els seus poemes ____________­__ (apareixen) tints de tristesa, enyorança o desemparament. Poeta d’obra molt fecunda, cabalosa, poc coneguda durant molt de temps, ____________­__ (ha començat) a adquirir actualment l’atenció que mereixia. ____________­__ (Conserva) inèdit el llibre Homenatge a Greenvich, que ____________­__ (recull) els seus primers versos, i ____________­__ (ha publicat) el volum Ciutat a cau d’orella (finalista del premi Óssa Menor 1953 i editat el 1972); La nit (1956), que ____________­__ (és) la resposta a la falta de sentit a la mort de la seua filla; Donzell amarg (1958); L’amant de tota la vida (1965); Lletres de canvi (1970). En 1971 ____________­__ (aparegueren) Llibre de meravelles; La clau que obri tots els panys; L’inventari clement, i Primera audició. En 1972 ____________­__ (es va publicar), amb el títol de Recomane tenebres, el primer tom de l’obra completa d’Estellés, amb pròleg de Joan Fuster, que ____________­__ (recull) els llibres La nit, El primer llibre de les èglogues i El gran foc dels garbons. Les seues últimes publicacions ____________­__ (són) Versos per a Jackelley; Vaixell de vidre (1984); Tracat de les maduixes; Quadern de bon aire (1985), i Ram diürn (1986). En 1990 ____________­__ (es va publicar) el desé i últim volum de les obres completes amb el títol Sonata d’Isabel. ____________­__ (És) Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i de les Lletres del País Valencià.

[Gran enciclopèdia valenciana, 1991 Difusora de Cultura Valenciana, vol. 1, pp. 202-203].

1. Busca i explica el significat de les següents paraules i expressions que hi ha en el text i escriu la definició ací.
2. Beca: _________________________________________________________
3. Diari: _________________________________________________________
4. Realitat urbana mitjana:

 _________________________________________________________

• Enyorança: _________________________________________________________
• Desemparament: _________________________________________________________
• Fecunda: _________________________________________________________
• Cabalosa: _________________________________________________________
• A cau d’orella:

_________________________________________________________

• Donzell: _________________________________________________________
• Panys: _________________________________________________________
• Desé: _________________________________________________________

• A partir del text que acabes de llegir, busca més informacions en Internet sobre Vicent Andrés Estellés, per a ajudar-te amb la recerca, pots seguir les següents preguntes:
• Quan i on va nàixer Vicent Andrés Estellés?
• A què es dedicava la seua família?
• Quina edat tenia quan va començar la Guerra Civil Espanyola?
• Quan començà a escriure?
• Quines són les seues obres més importants?
• Quan i on va morir?
• Quals treballs va fer durant la seua vida?
• Quants fills va tindre?
• Intercanvi de informació: per parelles intercanvieu-vos les informacions que heu recollit sobre Estellés.
• Ara que tens bastant informació sobre el poeta, fes un collage amb els esdeveniments importants que van caracteritzar la seua vida i obra.

ACTIVITAT 2

La gastronomia valenciana: treballar el vocabulari i el lèxic, la comunicació oral i la cultura del Sopar Estellés.

1. Coneixes els “Sopars Estellés”? Debat amb els companys sobre què és o què pot ser. Fes suposicions a partir del pòster de l’any 2018.

• Ara llegeix els següents articles que parlen del “Sopars Estellés”, coneguts també com la “Festa Estellés” i mira el vídeo de la primera edició de la festa que es va celebrar l’any 2010.
• Primera Festa Estellés. Alginet 2010: https://youtu.be/BerkE4ecM5Q
• La festa en memòria del naixement de Vicent Andrés Estellés es tradueix en diferents activitats https://www.burjassot.org/va/la-fiesta-en-memoria-del-nacimiento-de-vicent-andres-estelles-se-traduce-en-diferentes-actividades/
• Origen de la Festa Estellés: https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31455/origen-festa-estelles
• Ací veiem algunes parts de l’article que parla sobre el origen de la Festa Estellés:

[https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31455/origen-festa-estelles]

• Creus que és important per la literatura i per la societat que hi haja festes com aquesta?
• “Com cada any, al setembre s’organitza una trobada per recordar la figura del poeta Vicent Andrés Estellés celebrant de manera simultània els Sopars Estellés. El Sopar Estellés o Festa Estellés s’inspira en els Burns supper (festa on els escocesos recorden el poeta Robert Burns), i combina poesia i gastronomia en un ambient festiu i popular, el marc més adient per recordar el poeta de Burjassot. Des de l’any 2010, diverses poblacions tant al País Valencià com al Principat o les Illes Balears celebren al llarg del mes de setembre les seves particulars Festa Estellés. Enguany s’han previst els sopars de Barcelona, Brussel·les, Palma, i València, i també diverses localitats catalanes s’hi han afegit.” [https://www.omnium.cat/ca/sopar-estelles-2019/] Consideres important que aquesta festa s’haja estés també fora del País Valencià?Segon la teua opinió això pot ajudar a la hora de crear una major cohesió lingüística? Debateu sobre aquesta temàtica en classe: feu dos grups on hi haurà gent que exposa les raons en favor d’aquesta iniciativa i un altre que exposarà els punts en contra. Motiveu les respostes.
• Poesia i gastronomia, segon la teua opinió poden representar a un poble de forma exhaustiva? Per què?
• Per què creus que ha nascut aquesta festa? Creus que ha nascut com a acte de llibertat i d’expressions d’una valencianitat que ha estat reprimida durant molts anys amb Franco?
• Debat en classe: aquestes festes es celebren també en alguns llocs d’Europa. Debateu sobre la importància i la difusió d’aquesta tradició.
• En el teu país hi ha festes d’aquest tipus? Si no n’hi ha, t’agradaria que n’existira una de similar? Qui triaries per a representar el teu poble? Quins plats típics posaries pel sopar del teu poble?

Activitats conclusives:

• En casa crea un PowerPoint on expliques els Sopars Estellés i de les festes d’aquest tipus que existeixen al teu país (si n’hi ha). Afegix fotografies i vídeos si en tens. La duració de l’exposició en classe ha de ser de 15 minuts aproximadament.
• Grava un vídeo on expliques una recepta típica del teu poble i després comparteix el vídeo al grup de X (Twitter) que hem creat anteriorment, sobre Estellés per tal de que els companys de classe puguen veure els vídeos de tots i interactuar amb comentaris.
• En grup, feu un PowerPoint per a exposar-lo en classe (heu de parlar uns 20 minuts) sobre el Sopar Estellés intentant contestar a les següents preguntes:
• Pot ajudar a crear cohesió lingüística aquest tipus de festa?
• Literatura i gastronomia poden representar a un poble de forma exhaustiva?
• Per què creus que ha nascut aquesta festa?
• Què simbolitza?
• Per què es continua celebrant?
• Hi ha alguna cosa pareguda al teu poble?

ACTIVITAT 3

A partir de les informacions que has recollit en les activitats anteriors i del esquema a començ de l’activitat, sobre el context històric i les etapes literàries de Estellés, escriu un article per un diari on parles de la trajectòria vital i de la obra del poeta con motiu de la “Festa Estellés”.

Recorda que l’article ha de ser de una pàgina/una pàgina i mitja i has d’incloure:

• el context històric en què va viure i escriure Estellés,
• la seua vida i obra,
• les etapes literàries,
• perquè Estellés representa una figura clau en el imaginari col·lectiu,
• perquè és important alimentar el seu record,
• perquè amb la seua obra ha aconseguit crear una unitat lingüística i un fort sentiment valencianista en les persones del seu poble.

ACTIVITAT 4

1. Llegeix el fragment de les memòries de Estellés.

Els meus berenars, al temps de la meua infantesa, i fins i tot de la meua adolescència, han estat, sempre, elementals i humils. El que més m’agradava era menjar un tros de pa amb oli i sal. De vegades, les vegades se més luxe, hi havia una delicada variant: la meua mare em posava pa amb oli i sucre, o pa amb sucre i oli. Enyore molt aquells primaris berenars, a la porta de casa, o corrent pel carrer, jugant, menjant a mos rodó el meu berenar, potser excessivament oliós de vegades, com m’agradava -i m’agrada, encara.

[Tractat de les Maduixes – Memòries, 1 en Animal de records (Memòries), p. 39]

• Respon a les següents preguntes:
• De què parla el fragment que acabes de llegir?
• Quina és la temàtica central? I els subtemes?
• Subratlla els elements lingüístics que utilitza per evocar el passat.
• Es pot definir Estellés com el poeta de la quotidianitat i de les coses petites? Per què?
• Subratlla en el text els elements de la quotidianitat i de la senzillesa típica d’Estellés.
• La poètica d’Estellés però també la prosa, estan caracteritzades per fortes evocacions dels temps passats. En aquest fragment es pot veure com enyora la seua infantesa. Ara és el teu torn, escriu un text en què expliques què solies fer quan eres petit i quines són les coses que més enyores ara que eres adult.
• Connecta’t a Flipgrid i grava un vídeo d’un minut i mig on descrius el teu berenar favorit de quan eres xicotet. https://flipgrid.com/2103a645

Activitat conclusiva. Crea un PowerPoint on expliques pas per pas la recepta del teu berenar favorit i exposa’l en classe. Com a alternativa, si no es vol dinamitzar la activitat, es pot explicar que els alumnes facin un vídeo de dos minuts on cuinen i expliquen la recepta pas per pas.

ACTIVITAT 5

Contar les experiències del passat. A partir de la lectura del poema “L’ofici” (Llibre de meravelles, p. 93) es farà una anàlisi mètrica de la poesia i es treballarà en com es conten les experiències del passat en tercera persona. Aquest poema està relacionat amb els orígens familiars, és un dels que més significativament es parla de l’ofici familiar de forner i de com va conformar-li la manera de ser.

L’OFICI

“Lo jorn sencer tostemps sospir”.

JOAN TIMONEDA

VENIES d’una llarga família de forners

i a tu t’agradaria ser forner, com els teus,

i entrar feixos de llenys, de pinassa, en el forn,

i fer el rent, en caure el dia, com el feien,

i a mitjanit anar al forn per pastar,

creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,

i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,

ficar el cap al forn, aquell infern de flames

que olia intensament als matins del Garbí,

pujar a l’alcavor, aquell calor humit.

I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,

i alegre, a les paneres, i tripular el forn,

fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.

Tu series forner, com ho foren els teus.

I al costat del teu pare aprengueres l’ofici,

nit a nit, dia a dia, i ara en tens enyorança.

Una amarga enyorança per a tota la vida

et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid

senyal de gavineta que no pots oblidar.

Allò que més t’agrada, d’on et vénen els versos,

els arraps en la carn, aquells dies salvatges

quan entraves els feixos de pinassa en el forn.

1. Completa la següent fitxa tècnica del poema.
2. Títol:
3. Autor:
4. Llibre:
5. Rima i mètrica: aquest poema té rima? Quin tipus de rima és? Quants versos i estrofes té?
6. Figures retòriques:
7. Quina és la temàtica del poema?
8. En l’activitat precedent has contat una experiència personal, ara escriu un text on parles del passat dels teus iaios, com era la seua època, quin era el seu treball, com vivien, etc.
9. Ara en grup heu de fer un debat on compareu com la societat ha canviat, quins han siguts els canvis en la manera de viure respecte a quan eren joves els vostres iaios.
10. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de l’elaboració tradicional del pa i de l’ofici del forner; cerca el significat de les següents paraules:

PARAULES	SIGNIFICAT I DEFINICIÓ
Rent
Pastar
Ganiveta
Escombrar
Alcavor
Panera

• Torna a llegir el poema i centra’t sobre tot en els últims versos, creus que hi ha una relació entre l’origen professional de la família i la vocació literària del poeta?

ACTIVITAT 6

En aquesta activitat veurem com Vicent Andrés Estellés utilitza les interjeccions, en particular, el vocatiu en la poesia “Cant de Vicent” (Llibre de meravelles, p. 58-59).

CANT DE VICENT

…a unes tres milles de la mar, a la banda

occidental del riu Guadalquivir, sobre el qual

hi ha cinc ponts…

SIR JOHN TALBOT DILLON.

PENSE que ha arribat l’hora del teu cant a València.

Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.

Temies el moment del teu cant a València.

La volies cantar sense solemnitat,

sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,

sense picapedrers i sense obra de moro.

La volies cantar d’una manera humil,

amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.

Lentament el miraves créixer com un crepuscle.

Arribava la nit, no escrivies el cant.

Més avant, altre dia, potser quan m’haja mort.

Potser en el moment de la Resurrecció

de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas.

I el tema de València tornava, i se n’anava

entre les teues coses, entre les teues síl·labes,

aquells moments d’amor i aquells moments de pena,

tota la teua vida —sinó tota la vida,

allò que tu saps de fonamental en ella—

anava per València, pels carrers de València.

Modestament diries el nom d’algun carrer,

Pelayo, Gil i Morte… Amb quina intensitat

els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més;

i ja tindries tota València. Per a tu,

València és molt poc més. Tan íntima i calenta,

tan crescuda i dolguda, i estimada també.

Els carrers que creuava una\lenta parella,

els llargs itineraris d’aquells dies sense un

cèntim a la butxaca, algun antic café,

aquella lleteria de Sant Vicent de fora…

La casa que estrenàreu en estrenar la vida

definitivament, l’alegre veïnat.

El metge que buscàveu una nit a deshora,

la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València!

El naixement d’un fill, el poal ple de sang.

Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans

amb aquell breu color inicial de geranis.

Veus, des del menjador, per la finestra oberta,

Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,

escoltes des del llit les sirenes del port.

De bon matí arribaven els lents carros de l’horta.

Els xiquets van a escola. S’escolta la campana

veïna de l’església. El treball, el tenaç

amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,

des que et varen parir un dia a Burjassot:

com mamares la llet vares mamar l’idioma,

dit siga castament i amb perdó de la taula.

Ah, València, València! Podria dir ben bé:

Ah. tu, València meua! Perquè evoque la meua

València. O evoque la València de tots,

de tots els vius i els morts, de tots els valencians?

Deixa-ho anar. no et poses solemne. Deixa l’èmfasi.

L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígenes.

Més avant escriuràs el teu cant a València.

1. Completa la següent fitxa tècnica del poema.
2. Títol:
3. Autor:
4. Llibre:
5. Rima i mètrica: aquest poema té rima? Quin tipus de rima és? Quants versos i estrofes té?
6. Figures retòriques:
7. Quina és la temàtica del poema?
8. Els primers set versos estan plens de repeticions i anàfores, subratlla-les. En la teua opinió, què vol transmetre Estellés amb aquestes contínues repeticions? Per què les utilitza tant?
9. A través dels primers set versos, creus que el poeta està expressant la seua frustració a l’hora de composar un poema per a la ciutat de València?
10. Es podria interpretar el “Cant de Vicent” com a una reflexió sobre l’acte creatiu i sobre l’ofici del poeta? Es pot parlar de metaliteratura?
11. Tothom estem d’acord amb l’afirmació segons la qual, la ciutat de València ocupa un lloc preeminent en bona part de la poesia estellesiana. Llibre de meravelles es pot definir per tant, com a un llibre dedicat a la ciutat de València que va viure el poeta durant la postguerra. En LM encontrem el “Cant de Vicent”, una oda a la capital per part de Estellés.
12. Subratlla els versos en què es descriu la situació social de l’època causada per la postguerra.
13. Quina és la intenció del poeta a l’hora d’escriure el poema?  Quina actitud adopta per tal de fer efectiva la seua intenció? Recorre a un tipus d’exaltació romàntica o utilitza una forma d’expressar-se més senzilla?
14. Al llarg del poema Vicent Andrés Estellés anomena diferents llocs i carrers de València, subratlla’ls i després busca’ls en Google Maps i intenta crear un itinerari turístic amb breu explicacions sobre els indrets a partir dels llocs mencionats.
15. En els últims set versos de la poesia, Estellés vol expressar una determinada consciència col·lectiva en relació amb la ciutat de València. Això ho fa a través de vàries interjeccions, subratlla-les. Aquestes interjeccions son pròpies o impròpies? Per què? Quina funció tenen en el text?
16. Ana Monferrer Palmer, estudiosa de Estellés diu: “S’observa en els versos finals del poema «Cant de Vicent» de Llibre de Meravelles, que és una oda a València subvertida i transformada irònicament en una crítica a la sentenciositat gratuïta d’aquest tipus d’homenatges tacats de jocfloralisme” (Monferrer, 2019: 95).
17. Tu què opines respecte a aquesta afirmació?
18. Cerca en Internet informacions sobre els Jocs Florals i després, redacta un comentari d’una pàgina on exposes si estàs d’acord o no amb la afirmació de Monferrer, aportant exemples concrets a favor de la teua opinió.
19. Per a tancar aquesta breu activitat, farem un debat: ara en grups heu de debatre i discutir a partir de la pregunta inicial i dels textos que heu redactat.
20. En aquest poema, veiem com el poeta expressa el seu desig de fer un cant a la ciutat de València. Més tard aquesta idea es concretarà en un cant general a tot el País Valencià, englobant a tots els pobles i les ciutats que ho configuren. Això representa el reflex del creixent esperit nacionalista en Estellés, que coincideix també amb el moment en què el País Valencià aconsegueix alliberar-se de la dictadura franquista. A partir del següent esquema fes una redacció on expliques com va ampliant i desenvolupant els temes patriòtics i d’amor per la seua pàtria des d’el “Cant de Vicent” fins a arribar a “Mural del País Valencià”.

ACTIVITAT 7

Amb el poema “Vítol” (Llibre de meravelles, p. 84) analitzarem la història de la Guerra Civil espanyola i de la postguerra. A més, el poema serà útil per a treballar el pretèrit indefinit i les expressions temporals del passat.

VÍTOL

A nostres precs Ell ou d’orella sorda.

AUSIÀS MARCH.

HO interrompé la guerra tot. “Abans de la guerra…”

“En començar la guerra…” “Fou després de la guerra…”

Fou després de la guerra quan ens vàrem conèixer.

Si no fos per la guerra, potser tu seguiries

encara en el teu poble, potser jo en el meu poble.

Isquérem de la guerra com si fós d’una cova,

amb les mans agafades, fins i tot innocents.

Fou després de la guerra quan ens vàrem conèixer.

Dúiem senyals secrets de la guerra: els callàvem.

No volíem parlar de la guerra; ens parlaven

de la guerra. “La guerra…” Fugíem pels carrers,

t’agafava amb les mans per la cintura, alçant-te

dos pams damunt la terra: em besaves en l’aire.

Hi havia, lluny, la guerra, una altra guerra encara.

Parlàvem de pel·lícules i menjàvem pel·lícules,

i ens besàvem els dos igual que en les pel·lícules,

i pensàvem la vida igual que les pel·lícules;

i xafàvem les corfes de cacau i tornàvem

amargament a casa, a l’amarg menjador.

“Ho vàrem perdre tot, ¿comprén?, durant la guerra…”

1. Després d’haver llegit el poema, cerca què significa el títol.
2. Quina és la temàtica del poema? N’hi ha més d’una?
3. El títol – “Vítol” – és la forma arcaica de l’actual expressió “Visca” i és una exclamació d’alegria provocada per l’anunci d’una cosa positiva. A què es refereix en el poema? Per què tria com a títol una expressió d’alegria si després en el poema ens parla de la brutalitat de la guerra?
4. En aquest poema es pot veure com, l’amor representa el motor de les persones i és l’única cosa que les impulsa a seguir vivint malgrat les circumstàncies adverses. Què n’opines? Debat amb els teus companys sobre aquesta temàtica.
5. Busca altres poemes d’Estellés de Llibre de meravelles on es puga veure la temàtica de l’amor com a element capaç de salvar l’home.
6. Aquest poema té una estructura il·lativa per què s’estableix relació entre les diferents parts; quin és el fil conductor de tota la poesia? Evidencia les estructures il·latives.
7. Quins són els mots que més es repeteixen al llarg del poema?
8. Per què creus que Estellés posa tanta èmfasis en la paraula “pel·lícules”? Quines interpretacions li pots donar?
9. En el poema hi ha vàries expressions temporals per parlar del passat, subratlla-les.
10.  Subratlla i subratlla tots els verbs en passat que hi ha en el poema i escriu a quin temps verbal corresponen.
11. Estellés utilitza al llarg del poema un llenguatge senzill i fidel a les seues arrels, empra per exemple el valencià de l’Horta amb el verb “eixir” i un llenguatge col·loquial per a que tot el món puga llegir els seus poemes i identificar-se amb ells. Cerca les expressions col·loquials que hi ha en el poema quan parla de la seua relació amb la dona amada.
12. Conjuga al pretèrit indefinit el verb “eixir” i també la seua variant oriental “sortir”.
13.  Tradueix la següent expressió utilitzada per Estellés: “i xafàvem les corfes de cacau”.
14. La grandesa del poeta resideix en combinar el llenguatge col·loquial amb la mètrica culta i nombrosos recursos retòrics. Subratlla les següents figures retòriques: paral·lelisme, epífora, encavalcament, al·literació, metàfora, comparació, pregunta retòrica, hipèrbaton, enumeració, derivació i polisíndeton.

ACTIVITAT 9

Ací tenim el poema número II “A Miquel Grau, assassinat a Alacant” (Mural del País Valencià, Volum I, pp. 326-327). Amb aquesta composició es podrà treballar una vegada més en l’anàlisi poètica i en les construccions gramaticals, al mateix temps que s’estudiaran esdeveniments històrics i culturals que van marcar la història recent del segle passat del País Valencià.

A MIQUEL GRAU, ASSASINAT A ALACANT

II

Tornaran les paraules d’odi!

Tornaran els mots de venjança?

Damunt el cos, una senyera.

El poble, mentrestant, avança.

Avançarà vers un destí

De clavells il·luminadors!

Oh pobre cos, tristíssim cos!

Falç i martell vindicadors!

Per la teua mort. Per la teua

Clara i exigent dignitat!

Ens convocaven, els teus mots,

A l’alegria general,

L’alegria d’un poble en marxa

Que mai ningú podrà aturar:

Perquè vas morir al carrer,

A una plaça de la ciutat,

Amb el teu cos estés als braços

Torna el País Valencià!

Amb un mort, amb un mort només

Que valdrà per totes les morts!

Amb un mort creuat a la gola,

Amb un mort, creuat com un os!

Però crida el poble: demana

Amb renovellada energia,

La voluntat del 9 d’octubre,

El crit, vast, per l’autonomia!

Tu seràs la fonda relíquia

Central i clara del altar!

Perquè l’ofici de difunts

És ofici de llibertat!

• Subratlla en el poema els verbs en futur, després conjuga’ls.
• Quines figures retòriques empra Estellés en aquest poema? Amb quina finalitat els utilitza?
• Ha utilitzat algun tipus d’interjecció? Si ho ha fet, on podem trobar-les? Subratlla-les.
• Saps què va passar durant els anys setanta al País Valencià? Cerca notícies, vídeos i documents sobre aquell període i apunta’t els esdeveniments més rellevants.
• El poema està dedicat a Miquel Grau. En parelles busqueu informacions sobre qui va ser, la seua vida i el seu assassinat, després, feu una línia temporal amb els esdeveniments que heu encontrat en el exercici anterior sobre la Transició que es puguen connectar amb ell.
• En classe, juntament amb el professor, després d’haver traçat la línia temporal, s’ha de treballar en els textos que apareixen l’Obra Completa Revisada VII:
• Puig Antich
• Estat d’excepció
• Versos per a acompanyar una esperança
• Al company assassinat a Elda

A partir de la lectura d’aquests textos reflectiu i feu un debat en classe sobre tot allò que Estellés va denunciar: la postguerra, l’abús de poder i els assassinats.

• Intertextualitat i intergenericitat: per a tancar aquesta reflexió, llegiu alguns fragments reportats a continuació de la peça teatral Dos drames i una farsa on es reflecteix sobre la situació que s’estava vivint, sobre les contradiccions i les dicotomies de la societat en ple franquisme.

TOT L’AMOR DE LA TERRA – drama

PRESENTADOR: Un home, Rossend, Vicent, Eusebi, Antoni, Eugeni, treballa de forner, de manyà, de manobre, d’orfebre.

COR: És un home entre els homes, és un home entre tants.

PRESENTADOR: Va llogar, fa temps, un tros de terra, una fanecada, i en acabar la seua feina va treballar la terra. Paga puntualment l’arrendament i puntualment rega la terra, li arrenca les males brosses, les brosses dolentes: la sembra i al seu temps fa la collita. És feliç, amb això.

FILL: ¿Pare, ara què faig?

PARE: Mira si arriba l’aigua.

DONA: El que arriba, però, és la guerra. (Ambient.) La guerra, o la revolució, com també l’anomenen.

AGITADOR: És la nostra hora, companys. És l’hora del nostre alliberament. Tot serà de tothom, i res no serà de ningú. Tot serà de la comunitat, de la humanitat. No hi serem explotats. No hi serem explotats. No hi serem explotats. Tot serà de tothom.

[…]

FILL: Pare.

PARE: Digues, fill.

FILL: He vist els homes i les dones anaven a apuntar-se.

PARE: El meu pare mai no s’ha apuntat a res.

FILL: Tots volien fer alguna cosa. Tots volien fer alguna cosa a banda de la que feien. Tots volen fer totes les coses.

PARE: (Desencant del FILL.) Nosaltres també fem una cosa. Fem parir la terra. Fer parir la terra és una gran cosa, és una bella cosa. (Agafa un grapat de terra. L’odora.)

FILL: Pare…

PARE: ¿Què?

            (Una pausa breu.)

FILL: ¿I tu no sabries fer alguna cosa?

PARE: El pare treballa tots els dies a la boca del forn. Després cultiva la terra. ¿Què més vols que hi  faça?

FILL: No ho sé. (Una pausa breu. Vivament.) Podries fer una altra cosa.

[…]

RESPONSABLE: He vist la relació del veïnat. Tots fan alguna cosa per tothom. Els uns fan la guerra, els altres fan el llargs camins, els altres entreguen a la comunitat el seu esforç. (Una pausa breu.) Tu no ets al front, no creues els camins, no entregues el teu esforç a la comunitat. ¿Què penses fer?

[…]

COR: És arribada l’hora de tothom, i ell no ha entès encara. Però el deixem en llibertat d’escollir el seu camí, la seua possibilitat de participació. Ell preserva la seua individualitat. Més que no la terra, més que no el forn, ell cultiva la seua personalitat. No ha entès encara, que l’anonimat, la immersió en el seu poble serà la més lluminosa afirmació de la seua personalitat. Un home es perd; un home, en la seua humilitat, se salva, es redimeix, es glorifica, en la massiva afirmació del seu poble. ¿Ho entendrà alguna vegada aquest home? […] És el camí de l’abjecció, és el camí de la seua destrucció.

• Ara llegeix aquest article sobre Miquel Grau, “Crímenes encadenados, impunes. Miquel Grau, asesinado en 1977” i després resumeix les informacions més rellevants sobre el cas. 

[https://blogs.publico.es/verdad-justicia-reparacion/2021/12/04/crimenes-encadenados-impunes-miquel-grau-asesinado-en-1977/]

• Accedeix a Flipgrid: https://flipgrid.com/7e9c7a56. Ara que tens bastant informacions sobre l’assassinat de Miquel Grau, grava un vídeo on expliques ho que va passar aquell dia de 1977. Imagina’t ser un periodista de una important cadena televisiva: has de donar totes les informacions de manera clara i comprensible a tots i sobretot, has de ser imparcial. EL vídeo ha de durar uns tres minuts.
• En el poema, “A MIQUEL GRAU, ASSASINAT A ALACANT” al tercer vers Estellés nombra la “Senyera”. Sap què és?

Mira el següent vídeo de la conferencia de Òscar Rueda en el Ateneo Mercantil de Valencia “La Senyera Valenciana: Historia y Simbolismo” i respon a les següents preguntes. [https://youtu.be/QsFZr044BuM].

• Segons Òscar Rueda, quin és l’origen de les barres que formen la Senyera valenciana?
• Què és el “Peñó de la Conquista”? On es conserva?
• En quin llibre es fa referència a la Senyera?
• Quina llegenda hi ha sobre la Senyera?
• Què és el “Privilegi de Pere II, el Cerimoniós”?
• Resumeix la guerra dels dos Peres.
• Quin va ser el primer símbol en l’escut de la ciutat de València?
• Quan va aparèixer per primera vegada la corona en l’escut? Què simbolitza?
• Què element et crida l’atenció en aquest document del segle XIV?

• En quin any naix la bandera de València?
• Per què té el fon blau?
• Per què el símbol del dragó evoluciona en el conegut “Rat Penat”?
• Busca la llegenda sobre el Rei Jaume I i el Rat Penat.
• Què passa durant el cerimonial especial de la Reial Senyera?
• Descriu breument la manera de desfilar de la Senyera valenciana a partir de les imatges de 1638 i 2004.

[Gravat de l’any 1638 – fotografia del desfile de l’any 2004]

• De quin any és la Reial Senyera que es conserva en el Palau de l’Ajuntament de València?
• Què va passar el 25 de juny de 1930? Per què és una data important?
• La Senyera té connotacions polítiques?

Profunditzar: Ara mateix la Reial Senyera, el Penó de la Conquesta, l’espassa i l’escut de Jaume I es conserven al Museu Històric de l’Ajuntament de València.

El Museu Històric Municipal es troba en la part de la Casa Consistorial de la Plaça de l’Ajuntament que correspon a l’antiga Casa d’Ensenyança, fundada per l’arquebisbe Majoral en el segle XVIII, i a la part on es trobava l’Església de Santa Rosa de Lima.

La primera sala mostra cinc plans que arrepleguen l’evolució de la ciutat. El més famós d’ells és el realitzat pel pare Tosca en 1704, però també s’exposen els de Mancelli de 1608 i Montero d’Espinosa, 1853.

En la segona de les sales, de Vistes de la Ciutat, s’exhibixen un total de 46 gravats de la col·lecció municipal que comprenen un període cronològic que va de finals del segle XVIII a mitat del segle XIX.

La Sala dels Furs, conté pintures murals de Ramón Stolz que representen, entre altres motius, als primers monarques del Regne i també la vitrina neogòtica en què s’exhibix el primer incunable del Llibre dels Furs, el manuscrit del qual se custòdia en l’Arxiu Municipal.

Per últim, la Sala Foral, situada en l’Església de Santa Rosa i decorada amb pintures de José Vergara, alberga alguns dels símbols i relíquies que són un referent de la història de València, quasi tots ells provinents de l’Antiga Casa de la Ciutat: la Reial Senyera, el Pendó de la Conquista, el Trofeu de la Conquista, l’Espada del Rei D. Jaime, el quadro de La Inmaculada i els Jurats d’Espinosa, el reliquiari de Sant Jordi, l’Arcàngel Sant Miquel, Les Claus de la Ciutat, etcètera. [Font: https://cultural.valencia.es/museu/museu-historic-municipal/]

• En el poema Estellés cita la data del 9 d’octubre.
• Saps què representa aquest dia? Cerca en Internet què es celebra aquest dia en el País Valencià.
• Després d’haver llegit articles sobre el 9 d’octubre has pogut comprovar que es celebren, d’una banda, el Dia de la Comunitat Valenciana i també Sant Donís, el sant dels enamorats valencians. Quines són els origines de les dos festes?
• Ací tens dos imatges connectades amb Sant Donís, la primera és un cartell publicitari i la segona, representa el mocaorà, el dolç dels enamorats valencians. Llegeix aquest article sobre la festa “LA MOCADORÀ DE LA COMUNITAT VALENCIANA PER SANT DIONÍS” https://www.comunitatvalenciana.com/va/inspirat/la-mocadora-de-la-comunitat-valenciana-per-sant-dionis.

Ara accedeix a Flipgrid https://flipgrid.com/6ae76ef4  i grava un vídeo de dos minuts on expliques la recepta per cuinar el dolç típic de Sant Donís (si vols pots gravar-te mentre intentes preparar-ho).

• Escriu un text on parles de les tradicions que hi ha en el teu poble, quines són els seus orígens i com es celebren.
• Les Torres dels Serrans representen la porta d’accés a la ciutat de València, la que Jaume I va creuar el 1238. Saps si existeixen altres portes d’accés a la ciutat?

• Les Torres dels Serrans a més hui en dia són el punt d’encontre de l’acte que dona pas a l’inici de les Falles, saps de quin esdeveniment estem parlant?

• Busca més informacions sobre l’acte de la Cridà i redacta un article periodístic on expliques els punts més importants d’aquest acte (fes ús del passat, has de narrar l’esdeveniment com si haguera passat ahir). Extensió de 250 paraules.
• El Rat Penat que hem vist més amunt ja forma part de la simbologia valenciana. A partir de les imatges a continuació, escriu un assaig on expliques la seua simbologia, a quin àmbit pertanyen els ratpenats a continuació i perquè segueix sent un símbol tan fort per la ciutat. Busca també si existeixen altres.