2. NIVELLS A1-A2
ACTIVITAT 1
Després d’haver visionat el vídeo «Biografia Vicent Andrés Estellés», omple els buits en el text amb les preposicions, els vocables i els verbs que falten per a obtindre més informacions sobre la vida de Vicent Andrés Estellés.
Ací està l’enllaç a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=9k2wARSRrBQ
Vicent Andrés Estellés ______________ (va nàixer) el ______________ (4 de setembre de 1924) a Burjassot de família humil fou aprenent de ______________ (forner) i d’______________ (orfebre) i mecanògraf. El ______________ (1942) amb ______________ (díhuit) anys va publicar el seu primer article al diari Jornada i a partir de llavors ______________ (se’n va anar) a estudiar a la Escola Oficial de Periodisme de Madrid on cursà la carrera com a becat. El ______________ (1948) amb ______________ (vint-i-quatre) anys tornà a València per a treballar com ______________ (periodista) al diari Las Provincias on feia tot tipus de reportatges. Allí es feu amic de ______________ (Joan Fuster) i Manuel Sanchis Guarner i establí una relació ______________ (amb) la seua futura muller Isabel que també marcaria la seua obra literària. ______________ (El 1955) ______________ (es casa amb) Isabel amb la qual tindria una ______________ (filla) que ______________ (va morir) als ______________ (quatre mesos): així s’ancorava per sempre el tema de la ______________ (mort) a la seua obra i en particular, al Corral Romput, la Primera Soledat i ______________ (La Nit), inspirats en eixa feta. Més tard, ______________ (va tindre) ______________ (dos fills) més: ______________ (Carme i Vicent). L’any ______________ (1978) fou substituït del periòdic sense la menor delicadesa, que el despatxaren el diari li suposava una espècie de jubilació anticipada als ______________ (cinquanta-quatre) anys, ja que alhora suposava dedicar-se enterament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals. De fet, en aquesta època ______________ (va rebre) molts premis. Els temes centrals de la seua obra són la ______________ (mort), el ______________ (sexe) i la ______________ (pàtria), sempre des de un prisma popular, quotidià, senzill i directe. Així ______________ (utilitzava) mots propis del registre col·loquial però tot i això a la poesia de Estellés conté també una particular elaboració estilística i retòrica ben visible en la seua adjectivació, en les imatges metafòriques o en el filtre culturalista que constitueixen. Les primeres publicacions són: Ciutat a cau d’orella de ______________ (1953), La nit de ______________ (1956) i L’amant de tota la vida de ______________ (1966). Aquestes són un menut recull de totes les que ______________ (havia escrit) fins el moment. A partir dels anys setanta ______________ (publica) amb més freqüència i rep nombrosos premis. El ______________ (1971) publicà dos obres molt importants: La clau que obri tots els panys, que conté Corral romput, i el ______________ (Llibre de Meravelles), pot ser la seua obra ______________ (més) coneguda. Els poemes de Estellés ______________ (han estat musicalitzats) i cantats per molts ______________ (cantautors) i ______________ (cantautores) que ens apropen a la seua obra i participen mantenint-la viva.
ACTIVITAT 2
Omple amb les dades personals de l’escriptor el seu carnet d’identitat. Si necessari, pots buscar les informacions que et fan falta en internet.
ACTIVITAT 3
Escriu en lletres els següents anys relacionats amb les dades clau de la vida de Vicent Andrés Estellés. A continuació contesta a les preguntes a final de l’exercici.
1924: _______________________________________
1942: _______________________________________
1948: _______________________________________
1955: _______________________________________
1978: _______________________________________
1953: _______________________________________
1956: _______________________________________
1966: _______________________________________
1971: _______________________________________
1993: _______________________________________
- A què corresponen aquests anys?
- Crea una línia del temps amb els esdeveniments més importants de la vida de Vicent Andrés Estellés.
- Redacta un text de 200 paraules on parles de la seua vida o en alternativa, en grups de tres o quatre persones, feu un PowerPoint on presenteu en classe la vida de l’autor (heu de parlar uns 10 minuts aproximativament cadascú).
ACTIVITAT 4
- Treballar en el lèxic familiar. Ara que tens totes les informacions sobre l’escriptor i la seua família, intenta dibuixar un arbre genealògic amb els noms i cognoms de les persones, el treball que feien/fan i, si les trobes, les dades de naixement (i mort) de cadascú.
2. Redacta un text de 200 paraules sobre la teua família.
3. Accedeix a Flipgrid amb el següent enllaç i grava un vídeo de aproximadament tres minuts on parles de la teua família: https://flipgrid.com/0f2193a5
4. Crea el teu arbre genealògic i després comparteix-lo amb la resta de la classe (tens uns 10 minuts per a exposar-lo).
ACTIVITAT 5
Redaccions:
- Escriu un text de aproximadament 100-150 paraules on fas una descripció física i caracterial de Vicent Andrés Estellés.
- Escriu una carta a Estellés on et presentes, et descrius i li expliques perquè has decidit estudiar català.
- En parelles: entrevista imaginària a Vicent Andrés Estellés. A partir de les informacions que teniu a disposició (des dels exercicis anteriors), feu una entrevista a l’escriptor. Un serà Estellés i l’altre l’entrevistador. El diàleg ha de durar uns 15 minuts aproximadament.
ACTIVITAT 6
A partir de la lectura d’un fragment del poema “Un entre tants” (Llibre de meravelles, p. 11), es farà una anàlisi de les figures retòriques presents i es reflexionarà sobre la seua funció, per tant, hauràs de respondre a algunes preguntes finals.
Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, treballen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, badallen.
Un entre tants.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, gemeguen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, s’ofeguen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen i preguen.
Un entre tants.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, barallen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen i tallen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants.
Un entre tants.
- Després d’haver llegit el poema, subratlla tots els sintagmes que es repeteixen. Quina figura retòrica està utilitzant el poeta? Quin és el seu propòsit? Per què la utilitza?
- Es pot definir el poema com a una llarga enumeració? Per què?
- La repetició d’una mateixa paraula o frase al començant de dos o més clàusules successives rep en literatura el nom d’anàfora, quantes anàfores hi ha al llarg del poema?
- Les repeticions d’estructures i mots produeixen un efecte rítmic. Marca les síl·labes tòniques en els versos del poema i indica quin tipus de versos està utilitzant Estellés.
- Podem afirmar que el poema “Un entre tants” representa l’expressió de l’estat personal de Estellés que es concreta precisament en les anàfores presents en la poesia. Ara marca la resposta correcta que més s’ajusta amb el que acabem de considerar i redacta un breu text de 100 paraules on expliques el perquè de la teua resposta:
- El poeta s’identifica com un entre tants en un món de poetes.
- El poeta es vol considerar com una persona qualsevol altra, al mateix nivell que el poble.
- El poeta es considera per damunt de les altres i no es considera un entre tants.
- Per què el poeta es vol situar com a “un entre tants”?
- Context històric i reflexió crítica. Juntament amb el professor es farà un breu debat sobre el context de la postguerra a València, es buscaran informacions i referències. A continuació els alumnes hauran de redactar un text o crear una presentació on es reflexiona sobre la situació de misèria i pobresa d’aquells anys fent analogies amb la postguerra a Itàlia. Com era la situació a Itàlia? Pensant en els versos d’Estellés, hi ha altres autors a Itàlia que varen parlar sobre aquestes temàtiques? Quins?
ACTIVITAT 7
Els temps verbals. En el següent poema “Arbres de Pols” (Llibre de meravelles, p. 54), hi ha una combinació interessant de verbs en pretèrit imperfet, present i perfet d’indicatiu. Ara treballarem en la funció que tenen aquests temps verbals i farem una anàlisi temàtica del poema.
ARBRES DE POLS
Oïu, mortals, oïu grans meravelles.
JOAN BATISTE ANYÉS.
Davant el temple de Sant Agustí, paraven
autobusos, tramvies grocs. Evoque una plaça
polsosa, d’arbres trists. Ara tot ha canviat.
Jo recorde un vell pati, i a dins una tartana.
Recorde el passadís, tot pixat, de Sant Pau.
El passadís pudia, de lluny, a l’àcid úric.
La plaça era una plaça polsosa i pobletana.
Més enllà, l’Institut, oh la cultura, mare!
Aquells tramvies grocs, els autobusos blaus,
bruts de la pols llunyana de Silla i Catarroja.
I baixava una dona, i duia una cistella
i vora riu anava a la Presó Model.
- Subratlla tots els verbs que estan presents al poema.
- Llegeix el poema: quins temps verbals ha utilitzat Estellés?
- Després d’haver llegit una segona vegada el poema, subratlla en diversos colors els distints temps verbals presents en “Arbres de pols”.
- Connecta els temps verbals amb la seua funció dins de la poesia.
| Pretèrit Imperfet | Assenyala el moment, l’ara. |
| Pretèrit Perfet | Remarca l’habitualitat de l’acció passada. |
| Present | Assenyala el moment des del qual es recorda. |
- Aquest poema és un testimoniatge, un document de allò que solia passar en els anys de la postguerra a València. Quin recurs utilitza Estellés per expressar el testimoni i el record?
- Ara subratlla els adjectius que el poeta empra per a caracteritzar el espai que està descrivint. A quin camp semàntic pertanyen?
- “Arbres de pol” és com una fotografia o una estampa del centre de la ciutat de València als anys quaranta. Concretament, ens situem entre la Plaça de Sant Agustí i l’Institut Lluís Vives de València ciutat. Estellés està narrant la repressió política i física de la immediata postguerra i ens mostra una escena de la vida quotidiana d’aquella època; en els últims versos, veiem una dona baixar del bus. Aquesta senyora estava anant a la presó a visitar i a portar alguna cosa per menjar a algun parent que havia estat empresonat pel govern franquista. Aquestes eren escenes de la vida quotidiana de moltíssimes dones de València. Ara reflexiona sobre la postguerra, coneixes altres autors que en parlen en els seus escrits? Coneixes la història de la Guerra Civil Espanyola? Per què hi havia tanta repressió, sobretot en els territoris catalanoparlants? Debat això amb els teus companys i després escriviu una xicoteta redacció on resumiu tot allò que heu comentat en el debat (mitja pàgina).
- Durant el Franquisme no hi havia només repressió física sinó també repressió psicològica i lingüística, de fet estava totalment prohibit parlar i escriure en català i en les altres llengües cooficials de l’Estat Espanyol. Ací hi ha alguns enllaços que parlen de la situació valenciana durant aquells anys. Llegeix els articles i després reflexiona amb els teus companys sobre el tema de la repressió lingüística i política que ha viscut el poble valencià.
- “La llengua durant el franquisme: repressió i recuperació”:
- “Represión, silencio y miedo: una guía visual para conocer la València del primer franquismo”:
- Sabries enumerar totes les llengües que es parlen a Espanya?
- En el mapa a continuació, coloreja les zones on es parla català.
- Ara coloreja també les zones on es parlen les altres llengües cooficials d’Espanya.
- Debat: al teu país hi ha una situació lingüística pareguda?
- Busca en Google Maps els llocs que estan presents en el poema. Ara mira aquestes dues imatges: la primera és de 1923 i la segona és de 2015. Ha canviat la ciutat? Descriu com era la ciutat abans i com és ara.
[http://valenciadesaparecida.blogspot.com/2015/01/calle-jativa-i.html?spref=pi]
ACTIVITAT 8
L’espai de la ciutat. En aquesta activitat es treballarà sobre els espais que conformen la ciutat, sobre el lèxic dels mitjans de transports i les expressions de lloc a partir del poema “Cultura” (Llibre de meravelles, p. 60).
CULTURA
“Los jocs honests tu usaràs”.
ANSELM TURMEDA.
T’AGRADAVEN els ponts, els vells ponts sobre el riu,
els ponts vells i solemnes, t’agradava assistir
des d’ells a l’espectacle gratuït del crepuscle,
l’Eneida traduïda en versos de deu síl·labes,
uns versos cereals, pel canonge Riber,
afamats de domassos, de tàctils vermellors;
t’agradava tocar les asproses baranes.
La recatada gràcia dels Jardins dels Serrans,
quan el vespre era com un llençol eixugant-se
– de nit, hi havia allí la clandestinitat,
els homosexuals més pobres de València,
les prostitutes sense carnet, les “amateurs”.
Pel dia, infants i vells, les dones que raonen,
l’obrer desembolica un paper de diari
i es menja feroçment, ple de dents, el dinar.
Prop, els tramvies grocs de Burjassot, la Pobla
de Farnals, els polsos autobusos que anaven
a Sagunt i Sogorb. Tu miraves el riu,
les baranes, els ponts; i entre uns arbres, terrós,
l’Hospital Militar, els Jardins del Real.
El paretó del Temple t’impressionava sempre
(recordes el balcó de la casa on visqué
i va morir Llorente, enyorós de Museros,
d’aquell hort on es cullen les flors dels Jocs Florals
Recordes els darrers anys que visqué Llorente,
aquelles nits, el colze damunt de la tauleta.
Sanchis Sivera ho va contar puntualment).
- Subratlla el lèxic que utilitza Estellés per parlar de la ciutat, dels mitjans de transport i dels pobles i després completa la taula amb els que has encontrat i afegeix els termes que conegues.
| EDIFICIS DE LA CIUTAT | MITJANS DE TRANSPORT | POBLES, BARRIS, CIUTATS |
- Fes una redacció on parles de com és el barri/poble/ciutat on vius.
- Debat en grup. Coneixes alguns barris de València? En cas de resposta afirmativa, podries descriure’ls? T’agrada més viure al poble o la ciutat?
- En grup busqueu informacions sobre els barris de València. Després en casa cadascú haurà de presentar el barri que més li agrade als companys gravant-se un vídeo en Flipgrid. Haurà d’explicar que hi ha en el barri, com és, què es pot fer, quins serveis té, si hi ha alguna curiositat sobre ell, etc. [https://flipgrid.com/43240024].
- En el poema Estellés fa referència a la casa on va viure el poeta valencià Teodor Llorente, saps qui va ser? Busca informacions sobre ell i escriu un breu text on destaques qui és i per què és important per la cultura valenciana.
- En els últims versos Estellés fa al·lusió al balcó de la casa de Llorente que es troba al número 4 de Plaça d’Amèrica. Aquesta és la façana actual, descriu com t’imagines la casa breument [https://goo.gl/maps/m7Tgx8FbpMoyuXiz5]:
ACTIVITAT 9
Ara farem una sèrie de exercicis sobre un dels aspectes culturals més importants per a la ciutat de València, les falles. Tot això, ho farem a partir de la lectura del poema “D’un any” (Llibre de meravelles, p. 75).
D’UN ANY
Mas no encontrem lo carrer.
AUSIÀS MARCH.
ABSURDAMENT el cel s’omplia de jardins.
Esclataven les altes carcasses de les falles.
Tota València era una foguera alegre:
ens donava la festa i la fàcil metàfora.
Jo cenyia la teua cintura en la penombra.
Jo respectava el teu silenci dolorós.
Músiques populars pujaven per les cuixes.
S’obrien damunt nostre els jardins instantanis.
Jo assumia una amarga responsabilitat.
Assistia en silenci al teu amarg silenci.
Recolzat en el ferro de la barana, véiem
la ciutat com un bosc. Vacil·laven els llums
dels castells en els teus ulls de plant, plens de llàgrimes.
Jo cenyia la teua adorable cintura.
L’un al costat de l’altre, contemplàvem València.
Vaig sentir el teu braç que buscava el meu braç.
Fa deu anys, fa vint anys, fa trenta anys, jo no ho sé.
Era en una terrassa humil en els afores.
Tots els veïns pujaren i miraven València.
Els agradava molt la nit de Sant Josep.
- Què se celebra la nit de Sant Josep a la ciutat de València?
- Saps què és una falla? En grup, feu un núvol d’idees per a veure què sabeu sobre el tema.
- Quins elements hi ha en el poema “D’un any” que fan referència a les falles? Subratlla’ls.
- Accedeix al següent enllaç de Genially per a descobrir el món de les falles i fes les tasques finals:
5. Com a última activitat, mira el vídeo de l’influenciador valencià Cabra Fotuda on exemplifica de forma irònica els tipus de persones en Falles
I tu quin personatge eres?
ACTIVITAT 10
En aquesta activitat s’estudiarà el lèxic sobre el menjar, es treballarà en els menjars típics dels territoris valencians, analitzarem la quotidianitat en la poètica de Vicent Andrés Estellés i, finalment, es farà un treball interdisciplinari per a veure les similituds amb Pablo Neruda i la seua “Oda a la cebolla”. Els textos treballats son I (Obra Completa Volum IV, p. 126) i LVI (Obra Completa Volum IV, p. 185) de l’obra Horacianes i “El vi” (Llibre de meravelles, p. 94).
res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els
[productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor de pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.
LVI
jo defensava l’allioli,
aquella sabor, la seua trèmula solidesa.
tu, al contrari, defensaves la maionesa
adduint testimonis cultíssims de gourmets.
t’he de dir, malgrat tot, que la maionesa
és sols un allioli que va eixir maricó.
EL VI
“Alegrau-vos, pare Adam”.
JOAN TIMONEDA
NO podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula:
una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l’hora de menjar
S’oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa.
I un got de vi, solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l’aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.
- En els tres poemes Estellés nombra diversos menjars, subratlla’ls i després busca les receptes dels plats dels dos primers poemes i ves apuntant tots els ingredients necessaris.
- Mira des del minut 12.29 fins al 13.24 el vídeo “Estellés, Poeta de meravelles” [https://www.youtube.com/watch?v=G21raQjcPZw] per a poder escoltar la poesia del pimentó torrat i veure la escena descrita per Estellés.
- Els menjars que apareixen són el reflex de la quotidianitat i de la misèria que es vivia en aquells anys, però ara s’han convertit en plats molt famosos dins i fora d’Espanya. Existeixen plats regionals del teu poble amb un origen humil com aquests? Ara grava un vídeo en Flipgrid de dos minut on expliques una recepta famosa del teu poble. Recorda dir tots els ingredients necessaris, les quantitats i recorda explicar tots els passos detalladament. [https://flipgrid.com/8ee6b2a3].
- Estellés en aquests tres poemes parla sobre el plaer de viure la vida amb les coses més insignificants, per la qual cosa, decideix fer una comparació del seu sentiment amb el menjar que més li agrada. Pablo Neruda anys més tard, escriurà “Oda a la cebolla”, busca el poema en Internet i reflexiona sobre si la temàtica del menjar s’utilitza de la mateixa forma o no.
- Què et pareixen els tres poemes? Hi ha alguna cosa que et crida la atenció?
- Subratlla els verbs de primera persona singular que encontres en els tres poemes. Notes alguna cosa estranya en la manera d’escriure’ls de Estellés?
- Si estàs acostumat al català central notaràs que la desinència final d’algunes formes verbals és diferent en Estellés, això passa per què escriu utilitzant la varietat valenciana del català. Ara omple la taula amb la primera persona singular de la versió oriental i occidental dels verbs en infinitiu.
ATENCIÓ: Alguns verbs dels dialectes de l’occidental acaben en -o, altres en -e. El mallorquí també és català oriental i no té desinència!
| INFINITIU | CATALÀ OCCIDENTAL | CATALÀ ORIENTAL |
| Cantar | ||
| Raonar | ||
| Llevar-se | ||
| Exposar-se | ||
| Enramar-se | ||
| Sucar | ||
| Agafar | ||
| Mirar | ||
| Arribar | ||
| Defensar | ||
| Parlar |
- Una altra cosa que segurament has notat és el verb “eixir” en el segon poema que correspondria a “sortir”, utilitzat en les zones de parla del català oriental. Ara intenta conjugar el verb “eixir” al present d’indicatiu.
- En Horacianes I, Estellés ens parla del “pimentó”, saps que aquest és un mot de la varietat del català occidental? Cerca en internet com es diu en la varietat oriental, et pot ser útil la pàgina web del Diccionari català-valencià-balear (https://dcvb.iec.cat/).
- Ací hi ha un llistat amb algunes paraules relacionades amb el menjar en valencià, cerca la forma corresponent en català oriental:
| Català occidental | Català oriental |
| Creïlla | |
| Carlota | |
| Encisam | |
| Tomaca | |
| Meló d’Alguer | |
| Fesol |
- Defineix i ordena els següents menjar diaris i assenyala si hi ha alguna forma dialectal (pots consultar el diccionari per a veure si hi ha varietats dialectals).
- Sopar
- Esmorzar
- Dinar
- Desdejunar
- Ressopó
- Berenar
- Subratlla en el primer poema els quantificadors, subratlla’ls i escriu el significat de cada un en la teua llengua.
- En el tercer poema hi ha vàries figures retòriques, subratlla-les.
- En el poema “El vi”, Estellés defineix el vi com “el dels pobres,” “el que els feia forts”, “begut solemnement”, “aliment de la colera, de l’afany o de la ràbia”, “de l’esperança”, “dels sacrificis”. Què creus que vol expressar?
- El poema “El vi”, s’acaba amb una frase molt sentenciosa, quin significat amaga? Intenta donar una explicació a aquest últim vers:
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis, l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.
- En els tres poemes Estellés nombra diversos menjars, subratlla’ls i després busca les receptes dels plats dels dos primers poemes i ves apuntant tots els ingredients necessaris.
- Mira des del minut 12.29 fins al 13.24 el vídeo “Estellés, Poeta de meravelles” [https://www.youtube.com/watch?v=G21raQjcPZw] per a poder escoltar la poesia del pimentó torrat i veure la escena descrita per Estellés.
- Els menjars que apareixen són el reflex de la quotidianitat i de la misèria que es vivia en aquells anys, però ara s’han convertit en plats molt famosos dins i fora d’Espanya. Existeixen plats regionals del teu poble amb un origen humil com aquests? Ara grava un vídeo en Flipgrid de dos minut on expliques una recepta famosa del teu poble. Recorda dir tots els ingredients necessaris, les quantitats i recorda explicar tots els passos detalladament. [https://flipgrid.com/8ee6b2a3].
- Estellés en aquests tres poemes parla sobre el plaer de viure la vida amb les coses més insignificants, per la qual cosa, decideix fer una comparació del seu sentiment amb el menjar que més li agrada. Pablo Neruda anys més tard, escriurà “Oda a la cebolla”, busca el poema en Internet i reflexiona sobre si la temàtica del menjar s’utilitza de la mateixa forma o no.
- Què et pareixen els tres poemes? Hi ha alguna cosa que et crida la atenció?
- Subratlla els verbs de primera persona singular que encontres en els tres poemes. Notes alguna cosa estranya en la manera d’escriure’ls de Estellés?
- Si estàs acostumat al català central notaràs que la desinència final d’algunes formes verbals és diferent en Estellés, això passa per què escriu utilitzant la varietat valenciana del català. Ara omple la taula amb la primera persona singular de la versió oriental i occidental dels verbs en infinitiu. ATENCIÓ: Alguns verbs dels dialectes de l’occidental acaben en -o, altres en -e. El mallorquí també és català oriental i no té desinència!
- Una altra cosa que segurament has notat és el verb “eixir” en el segon poema que correspondria a “sortir”, utilitzat en les zones de parla del català oriental. Ara intenta conjugar el verb “eixir” al present d’indicatiu.
- En Horacianes I, Estellés ens parla del “pimentó”, saps que aquest és un mot de la varietat del català occidental? Cerca en internet com es diu en la varietat oriental, et pot ser útil la pàgina web del Diccionari català-valencià-balear (https://dcvb.iec.cat/).
| INFINITIU | CATALÀ OCCIDENTAL | CATALÀ ORIENTAL |
| Cantar | ||
| Raonar | ||
| Llevar-se | ||
| Exposar-se | ||
| Enramar-se | ||
| Sucar | ||
| Agafar | ||
| Mirar | ||
| Arribar | ||
| Defensar | ||
| Parlar |
