Livelli C1 e C2

4. NIVELLS C1-C2

ACTIVITAT 1

Després d’haver mirat el vídeo “Estellés, poeta de meravelles”, respon a les següents preguntes. [https://www.youtube.com/watch?v=G21raQjcPZw].

  1. En el vídeo s’afirma que Vicent Andrés Estellés és l’Ausiàs March del segle XX, què n’opines? En petit grups, busqueu informacions sobre Ausiàs March i debateu respecte a l’afirmació damunt.
  2. A continuació reflexioneu també sobre la frase de Montaner i Salvador que varen escriure al llibre Aproximació a Vicent Andrés Estellés: «Vicent Andrés Estellés és el poeta més gran que ha donat el País Valencià des del segle XV, des de l’època d’Ausiàs March i Roís de Corella. […] És un poeta excepcional, un d’aquells estranys escriptors providencials que poden justificar amb la seua obra tota una literatura.» (Montaner; Salvador, 1981: 9).
  3. Creieu que és del tot cert? Busqueu informacions sobre la bibliografia estellesiana.
  4. A banda de ser poeta, Estellés va ser periodista però també va escriure prosa i teatre; en grups feu una pluja d’idees amb totes les obres estellesianes per a poder veure la gran varietat i quantitat de gèneres que va cultivar. El resultat ha de ser paregut a aquest:
  • Com es deia la dona d’Estellés?
  • De quin dolor parla l’entrevistador quan es refereix al poeta?
  • Per què defineix Estellés com “el poeta de meravelles”?
  • Quan escoltem l’entrevista d’Isabel, com descriu Vicent?
  • Com es pot definir l’estil d’Estellés?
  • Com descriu Carmina el raport  que tenia amb el seu pare? Quin record ens conta?
  • Quina era la “cançó de bressol” per a dormir-se de Carmina?
  • De què feia Estellés?
  • En el vídeo el poeta diu: “la nit és el meu regne”, què significa? A que es refereix?
  • On estudià periodisme?
  • Per què Dominic Keown defineix Estellés com “el poeta de la vida”?
  • Per què creus que alguns el defineixen com al “Pablo Neruda valencià”?
  • Llegeix aquest fragment de l’entrevista Vicent Andrés Estellés. Una inconformitat, realitzada per Enric Bou el 1978 per la revista Serra d’Or i reflexiona sobre allò que va comentar Estellés:
  • Veus alguna influència d’aquests autors, si els coneixes, sobre Estellés? Debateu en classe.
  • Estàs d’acord amb la afirmació “Estellés enalteix la llengua valenciana”?
  • Què opina sobre la poesia d’Estellés Xavi Sarrià?
  • Què diu Estellés sobre València?
  • On i quan va nàixer?
  • Com era la seua família?
  • Estellés afirma: “he menjat quilos i quilos de fam”, a què està fent al·lusió?
  • Què opina Paco Muñoz sobre el llenguatge i l’estil de Estellés?
  • Quan va morir?
  • En quin poble de la Ribera va viure durant uns temps?
  • La filla, Carmina al final del vídeo conta un anècdota que va passar tres mesos després de la mort del pare. Pots resumir el que ha contat?
  • Quan es van recitar els següents versos: “M’agradaria encara, que alguna dona del meu poble isqués / al carrer, inquirint: Qui s’ha mort? / I que li donin una breu noticia / És el fill del forner, que feia versos / Més cultament encara: El nét major / de Nadalet. Poseu-me les ulleres”? Qui li va recitar?
  • Quines són les temàtiques de la poesia de Vicent Andrés Estellés?

ACTIVITAT 2

A partir de la lectura de l’entrevista que Enric Bou li va fer a Estellés el 1978 amb motiu de l’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, redacta un text de 2 pàgines on parles de Estellés i de la seua trajectòria personal i professional.

[https://www.cervantesvirtual.com/descargaPdf/serra-dor-any-xx-num-226-227-juliol-agost-1978-938017/]

ACTIVITAT 3

En aquesta activitat es treballarà a partir de la poesia “Cant de Vicent” (Balanç de mar, en Obra Completa, IV).

De pares pobres

i amb mitges soles,

a molta honor,

vindria al món,

un món humil,

mes no mesquí.

Recorde, encara,

la casa, clara,

on jo nasquí:

precari, el pis

tenia cuina,

amb una pica

de pedra vella

i una finestra;

després hi havia

la galeria

i aquella parra

que tant m’agrada,

sempre evocar;

l’embarronat,

corcat, dolent,

i un colomer

buit, en desús,

dalt el comú.

Plàcides prades

de les teulades,

d’això em vindria

la melangia,

anys endavant,

i més d’un cant.

El paisatge

l’honren estables,

comuns, corrals

i fumerals.

Per fer més fi,

també algun pi,

i cossiols

d’alegres flors:

hi ha, de precari,

clavells, geranis,

roses intactes

i fulles magnes.

Al menjador

molta claror

i ben poc més.

Per les parets

unes pintures

de criatures

inesperades:

donzelles llargues,

de llargs cabells,

i mariners,

reblertes sines,

remotes illes,

ocells i barques,

estranyes canyes.

M’excitaria

la fantasia

aquell mural

càndid i estrany?

Al menjador

molta claror

i ben poc més.

Per les parets

unes pintures

de criatures

inesperades:

donzelles llargues,

de llargs cabells,

i mariners,

reblertes sines,

remotes illes,

ocells i barques,

El paisatge

l’honren estables,

comuns, corrals

i fumerals.

Per fer més fi,

també algun pi,

i cossiols

d’alegres flors:

hi ha, de precari,

clavells, geranis,

roses intactes

i fulles magnes.

Al menjador

molta claror

i ben poc més.

Després, l’amplària

greu de la sala

un ambient

de cos present.

I l’adjutori

del dormitori

on em van fer,

fill de forner,

i em varen traure,

el dia 4

de cert setembre,*

del càlid ventre.

Molt festejat

pel veïnat,

a poc a poc,

amb llet de pot

i sopes d’all,

em vaig criar.

Tinc la nostàlgia

d’aquella casa,

del món aquell,

què li hem de fer.

No em preocupe:

és l’únic luxe

que em puc permetre,

i a fer punyetes.

  1. Vicent Andrés Estellés durant tota la seua trajectòria literària, sempre ha tingut present el seu origen familiar. Un poema en què això s’expressa explícitament és “Cant de Vicent”. Llegeix el poema i assenyala tots els versos on es el poeta fa referència als seus orígens.
  2. Quins són els elements bàsics del seu origen?
  3. En el poema Estellés fa una distinció clara entre els seus orígens personals i allò que ell considera que hi ha de fonamental en la seua vida. En què creus que consisteix aquesta distinció?
  4. Com descriu els seus orígens al llarg del poema? Quins recursos utilitza?
  5. Creus que el seu treball com a periodista puga haver influenciat la forma en la que evoca el passat i en la forma d’expressar-se?
  6. De quina manera descriu el seu naixement?

ACTIVITAT 4

A partir de la lectura del poema “Per exemple” (Llibre de meravelles, p. 78), es treballaran els verbs en subjuntiu, però també la temàtica de la postguerra valenciana.

PER EXEMPLE

Entre aquests dos estats és tot lo poble

e jo confés ésser d’aquest nombre.

Ausiàs March.

ELS anys de la postguerra foren uns anys amargs,

com no ho foren abans els tres anys de la guerra,

per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres,

per als mateixos hòmens que varen fer la guerra.

La postguerra era sorda, era amarga i feroç.

No demanava còleres, demanava cauteles,

i demanava pa, medicines, amor.

Anys de cauteles, de preocupacions i tactes,

de pactes clandestins, conformitats cruels.

Ens digueren, un dia: La guerra s’ha acabat.

I botàrem els marges i arrencàrem les canyes

i ballàrem els marges i arrencàrem les canyes

i ballàrem alegres damunt tota la vida.

Acabada la guerra, fou allò la postguerra.

S’apagaren els riures estellats en els llavis.

I sobre els ulls caigueren teranyines de dol.

S’anunciaven els pits, punyents, sota les teles.

Un bult d’amor creixia, tenaç, a l’entrecuix.

Eren temps de postguerra. S’imposava l’amor;

brutalment s’imposava sobre fam i cauteles.

I fou un amor trist, l’amor brut, esgarrat.

Un sentiment, no obstant, redimí la vilesa

que vàrem perpetrar, innocents i cruels,

plens ja de cap a peus d’obscenitat i fang.

Res, ja, tenia objecte. La guerra, la postguerra…

¿I qui sap, al remat? Sols ens calia viure.

I després de palpar-nos feroçment, brutalment,

arribàvem a cas i dúiem les mans buides,

i encara ens mirem ara les mans buides a voltes,

i ara sentim l’espant que llavors no sentíem

i plorem per aquella puresa que no fou,

per aquella puresa que mai no hem pogut viure,

que no hem pogut tastar en cap de banda, mai.

  1. En el poema podem notar que Estellés fa ús de verbs en subjuntiu, subratlla’ls i conjuga’ls.
  2. Quina és la temàtica del poema?
  3. Com ens parla de l’amor? Com ho defineix? Per què?
  4. Completa la següent fitxa tècnica del poema.
  5. Rima i mètrica: aquest poema té rima? Quin tipus de rima és? Quants versos i estrofes té?
  6. Figures retòriques:
  7. En el poema parla d’“anys de cauteles”, de “pactes clandestins” i de “conformitats cruels”; a què es refereix? Intenta donar una explicació a aquestes expressions.
  8. Quina funció té la pregunta retòrica en el poema?
  9. La guerra fou sense dubte un període dur i difícil però, llegint les paraules de Estellés pareix com si els anys de la postguerra foren encara pitjors. Coneixes la història d’aquells anys? Per què la postguerra va ser possiblement més “sorda, amarga i feroç”?
  10. Intenta definir què és la repressió lingüística.
  11. Lamentablement els catalanoparlants viuen una situació de repressió lingüística i de menyspreu de la llengua per part d’aquells que no volen que es parli. Hi ha un fenomen d’autoodi lingüístic, degut a una situació de diglòssia. Sobre aquest fenomen en parla Pau Vidal al seu llibre El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic, un crit d’alerta,on afirma que l’autoodi no havia atès mai quotes tan estratosfèriques, a més afirma que el bilingüisme no funciona i fent-se eco de les paraules de Joan Solà afirma que «el català no s’està morint per falta de parlants sinó per falta de català» (2015).
  12. Comenta breument en classe aquest fenomen i en casa redacta un assaig de 500 paraules sobre els fenòmens de la repressió lingüística i de l’autoodi. Reflexiona sobre com aquest fenomen afecta als catalanoparlants i pensa si existeixen aquestes tendències també on vius tu.
  13. Ara llegeix aquests dos articles que parlen sobre la repressió lingüística als territoris catalanoparlants: “La llengua durant el franquisme: repressió i recuperació” [https://sites.google.com/site/historiadelpoblevalencia/el-siglo-xx-una-esperanza-de-cambio/la-represin-de-la-dictadura-franquista/la-llengua-catalana-durant-el-franquisme] i “Vuit eines de repressió del català durant el franquisme” [https://www.ara.cat/societat/vuit-repressio-catala-durant-franquisme_1_1881072.html]. A partir de la lectura dels articles proposat busca més informació i després escriu un text informatiu on parles de la repressió lingüística i de les conseqüències que hi ha hagut en les persones.

ACTIVITAT 5

En aquesta activitat s’intentarà analitzar i donar una interpretació al poema “Cos mortal” (Llibre de meravelles, p. 55) i es parlarà de la pel·lícula de DACSA Produccions que rep el mateix nom.

COS MORTAL

“Sí com aquell que és jutjat a mort”

AUSIÀS MARCH

Trinquet del Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies,

Barques, Trànsits, En Llop, Mar, pasqual i Genís,

Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,

mercé, Lope de Vega, Colom, Campanares,

Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,

Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,

Roters, Sat Nicolau, Samaniego, Serrans,

Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,

Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,

Blanqueries, Llanterna, l’Albereda, Correus,

Nules, Monteolivet, Gil i Morte, espartero,

Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,

el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,

Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,

Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,

d’Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l’Àngel.

I l’Avenida del Doncel Luis Felipe Garcia Sanchiz.

  1. Quina és la cosa que més et crida l’atenció després de llegir aquest poema?
  2. Quina és la figura retòrica utilitzada per Estellés?
  3. Dona una interpretació al poema. Fes una ressenya on parles de quin significat té.
  4. Què significa “Trinquet”? Amb quin esport es relaciona?
  •  Podem definir “Cos mortal” com a un inventari on Estellés hi consigna, entre altres, carrers, places i altres llocs emblemàtics de la ciutat de València. Mitjançant Google Maps, en grup, feu una cerca dels llocs on estan ubicats i d’imatges corresponents als llocs que apareixen en el poema. Ara elaboreu una presentació amb PowerPoint amb els llocs i les imatges que apareixen i acompanyeu cadascuna d’un peu de foto on expliqueu les característiques del lloc en qüestió, on es troba i si hi ha alguns curiositats. Seria interessant encontrar imatges de l’època de Estellés per a poder fer un contrast amb els mateixos lloc hui dia.
  • Hi ha el nom d’un carrer subratllat, busca per què és important en la vida de l’autor.
  • A l’últim vers apareix un carrer en castellà, sabries identificar quin carrer és hui en dia? Reflexiona a més sobre la raó per la qual va escriure el nom d’aquesta avinguda en castellà.
  • El 2009, DACSA Produccions va realitzar un llargmetratge titulat “Cos Mortal”, aquesta es la sinopsi: “COS MORTAL narra el recorrido vital de Horaci, un joven documentalista que se gana la vida limpiando las calles de la ciudad de valencia con una barredora mecánica. Tras dos años enfrascado en un documental sobre el poeta Vicent Andrés Estellés, Horaci comienza a alejarse de la realidad más inmediata, en contraste con el legado de Estellés, en una dura carrera que pondrá a prueba su resistencia física y mental.”

Ací està el enllaç al tràiler [https://player.vimeo.com/video/213853121?h=a062695e1f], mira la pel·lícula i després escriu una ressenya critica sobre el llargmetratge com si fores un crític cinematogràfic i conclou fent una reflexió sobre la possible connexió amb el poema de Estellés.

  • Mira des del minut 18.30 fins al 19.10 per escoltar la veu que llegeix el poema “Cos Mortal” i per a veure els carrers de València que enumera en la poesia.
  • Carmina Andrés, filla d’Estellés va comentar, respecte a aquest poema que «és com una mascletà». Si el llegim té un ritme molt significatiu que ens recorda el tro de bac i els terratrèmols típics de les mascletades.

Mira el vídeo de la mascletà del 6 de agost de 2025 a Aldaia i intenta explicar en la teua opinió perquè Carmina va afirmar que el poema pareix una mascletà.

Quines sensacions et transmet? Intenta llegir el text d’Estellés donant-li el ritme d’una mascletà.

  1. Hi ha un altre poema d’Estellés que té un ritme ben definit que recorda les mascletades, estem parlant del cèlebre Un entre tants. Llegeix el text i fes les activitats a continuació:
  2. “La repetició del mateix mot o del mateix gruo de mots al començament de dos o més clàusules successives rep en retòrica i en literatura el no d’ _ _ _ _ _ _ _”.
  3. Quantes anàfores hi ha en el poema? Subratlla-les.
  4. Una enumeració llarga de coses semblants pot anomenar-se també LLETANIA. En el poema observem l’expressió de l’estat personal del poeta, concretament en la fórmula “un entre tants”, això què significa? Marca la resposta correcta i justifica-la.
  5. El poeta és un entre tants en un món ple de poetes.
  6. El poeta es considera una persona com qualsevol altra.
  7. El poeta es considera una persona com qualsevol altra, si es donen determinades condicions.
  8. Aquesta repetició d’estructures, de paraules i de sons, produeixen en qui escolta o llegeix el poema, un efecte rítmic. Marca les síl·labes tòniques presents al poema Un entre tants.
  9. Treballem en la història: en parelles feu una xicoteta recerca de una pàgina i mitja sobre el context històric en què se situa el Llibre de meravelles.

ACTIVITAT 6

En aquesta activitat es treballarà en les interjeccions i en les rutines conversacionals emprades per Estellés com a eina per a dotar les seues poesies de col·loquialitat i espontaneïtat. S’analitzarà també la ironia típica de la poesia estellesiana. El poema objecte d’anàlisi és “Anem Anant” (El gran foc dels garbons. Dins Obra completa 1: Recomane tenebres).

ANEM ANANT

I després de tot, la Mort.

Quina sort!

Coll de figa i morro tort.

Tartanes negres que vénen

tartanes negres que van.

M’agradaven les fogueres

en la nit de Sant Joan.

Ai!

Totes les vinyes enceses,

ningú les pot apagar.

M’he deixat la clau en casa

i ara ja no puc entrar.

La Mort és una llepassa

que no para de pujar.

Ai!

M’agrada veure qui passa.

M’agrada el pa amb oli i sal.

I després de tot, la Mort.

Quina sort!

Coll de figa i morro tort.

  1. Una de les característiques d’Estellés és la presència constant d’una visió molt irònica de la mort. A més, la seua obra està molt marcada per la guerra i les morts dels seus familiars que va experimentar des de ben xicotet. En aquest poema Estellés fa ús d’expressions molt col·loquials per parlar de la mort. Subratlla-les.
  2. Ara busca el significat de les següents expressions i paraules:
Tartanes 
La mort és una llepassa 
Coll de figa i morro tort 
  • Si es cerca el significat de la expressió “Coll de figa i morro tort”, llegim:

«Morir-se», en llenguatge col·loquial (valencià).

Exemples:

  • Al teu veí li veig un aspecte molt lleig que no m’agrada gens. Si el pobre home continua aixina, qualsevol dia fa coll de figa i gori-gori cap amunt.
  • El meu avi va fer coll de figa fa molts anys, després d’un accident de circulació. [També: fer coll de figa i morro tort]» (https://rodamots.cat/fer-coll-de-figa/).
  • Notem per tant, que és una expressió típica de la varietat del català occidental que es parla a València, assistim doncs a una varietat diatòpica de la llengua en la poesia estellesiana. Ara cerca en Internet si existeix una expressió amb el mateix significat de la varietat oriental i després pensa en com es diria en la teua llengua i en la teua varietat regional.
  • Analitza el poema: quines figures retòriques ha utilitzat i per què?
  • Creus que la ironia podria classificar-se com recurs retòric? En aquest cas, per què utilitza la ironia?
  • Una marca d’estil de Estellés és sense dubte el seu to oral i conversacional, a demostració de això podem veure que en el poema utilitza interjeccions pròpies, impròpies i l’estil exclamatiu. Individua aquests elements en el text i classifica’ls en la taula a continuació.
Interjeccions pròpiesInterjeccions impròpiesEstil exclamatiu
   
  • Amb quina finalitat utilitza aquests recursos Estellés?
  • Quin tipus de registre està utilitzant Estellés en aquesta poesia?
  • Una vegada més, Estellés fa referència a la seua cultura i cita les fogueres de la nit de Sant Joan, una tradició típicament valenciana. Cerca alguna informació sobre les fogueres i després grava un vídeo de dos minuts on parles de les tradicions estives del teu poble o del teu país i puja-ho a Flipgrid: https://flipgrid.com/882d5773.
  • Fes una redacció de aproximadament 10 pàgines on compares i descrius les Fogueres de Sant Joan amb les Falles de València a partir de les següents imatges i informacions que pots encontrar en Internet. Has de parlar de les seues orígens, els actes que hi ha durant el període de festa, quin valor simbòlic tenen, si hi ha certa correlació entre les dos festes, quan i on es celebren, etc.

   Foguera de Sant Joan                      Falla de València

ACTIVITAT 7

Treballar en la història recent del País Valencià.

  • A partit del poemari Puig Antich i del poema “A Miquel Grau, assassinat a Alacant”, es treballaran els esdeveniments històrics i culturals que varen marcar el País Valencià als anys setanta.
  • En grups de tres persones, després d’haver llegit els textos, feu una recerca en internet sobre aquells dos casos de crònica, i després d’haver escrit un guió, en classe improviseu com a periodistes d’un telediaris i comenteu les cròniques d’aquells temps creant també un debat amb el públic.
  • Escriptura creativa: després d’haver llegit i debatut en classe sobre els textos, imagina’t ser un periodista i redacta un article de 400 paraules sobre aquests assassinats. Per comprendre millor el context, busca més articles de crònica sobre aquells anys.

ACTIVITAT 8

A partir dels poemes CXLIX d’El gran foc dels garbons (Obra Completa Volum III, p. 452)  i la poesia I d’Horacianes (Obra Completa Volum IV, p. 126), estudiarem l’epifonema, algunes estructures gramaticals i les varietats lingüístiques del català.

CXLIX

Em posareu entre les mans la creu

o aquell rosari humil, suat, gastat,

d’aquelles hores de tristesa i por,

i ja cap altra amenitat. Després

tancareu el taüt. No vull que em vegen.

A l’hora justa vull que a Burjassot,

a la parròquia on em batejaren,

toquen a mort. M’agradaria, encara

que alguna dona del meu poble ixqués

al carrer, inquirint: «Que qui s’ha mort?»

I que li donen una breu notícia:

«És el fill del forner, que feia versos.»

Més cultament encara: «El nét major

de Nadalet.» Poseu-me les ulleres.

I

res no m’agrada tant

com enramar-me d’oli cru

el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els

[productes de la terra.

m’agrada molt el pimentó torrat,

mes no massa torrat, que el desgracia,

sinó amb aquella carn mollar que té

en llevar-li la crosta socarrada.

l’expose dins el plat en tongades incitants,

l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal

i suque molt de pa,

com fan els pobres,

en l’oli, que té sal i ha pres una sabor de pimentó torrat.

després, en un pessic

del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,

agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,

eucarísticament,

me’l mire en l’aire.

de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.

cloc els ulls i me’l fot.

  1. “L’epifonema és un terme retòric que fa referència a un enunciat breu que tanca un text i que en condensa el significat, més simplement, l’epifonema serveix per a sintetitzar el que s’ha dit al llarg de tot el text.” (Monferrer, 2019: 89).

A partir d’aquesta definició cerca en els dos textos l’epifonema i intenta explicar què significa, quin és el missatge que amaguen aquests versos.

  • Busca en els textos si hi ha trets de la llengua col·loquial i subratlla’ls.
  • Els dos poemes tenen dos temàtiques diferents, pots individuar-les i descriure-les?
  • En el poema CXLIX, Estellés escriu sobre una escena hipotètica relacionada amb el dia de la seua mort i de l’enterrament.
  • Definiries aquest poema com a una espècie de testament del poeta?
  • A qui s’està referint Estellés en el poema?
  • Com interpretaries l’epifonema amb el que es tanca la poesia? Quin podria ser el seu significat? Escriu un text on reflexiones sobre el significat i el valor simbòlic d’aquest vers.
  • En el poema CXLIX hi ha mostres de discurs referit:
  • Defineix què és el discurs referit.
  • Pots individuar-ho?
  • Quina és la seua funció en el text?
  • Creus que contribueix a donar un to més col·loquial?
  • Monferrer diu que Horacianes, I, “és una lloança epicúria a la gastronomia senzilla i arrelada a la terra per mitjà de l’acte de menjar-se un pimentó torrat, escenificat gairebé com un ritu religiós al llarg de tot el poema” (Monferrer, 2019: 90).
  • Estàs d’acord amb aquesta afirmació?
  • Tu també ho definiries com a un acte o un ritu religiós?
  • Creus que l’últim vers, l’epifonema, puga esborrar d’alguna forma aquest ritu i convertir-lo en una altra cosa diferent?
  • Com hem de interpretar el vers final? Per què utilitza aquesta expressió tan col·loquial?
  • En Horacianes I, Estellés fa una oda al pimentó torrat. Saps que aquest és un mot de la varietat del català occidental?
  • Busca en internet com es diu en la varietat oriental, et pot ser útil la pàgina web del Diccionari català-valencià-balear (https://dcvb.iec.cat/).
  • A més de ser una paraula del català occidental, has de saber que, dins de la pròpia Comunitat Valenciana, hi ha moltes maneres per anomenar aquesta verdura; en aquest mapa de Els parlars valencians, pots veure com, depenent de la zona, s’utilitzen diferents mots per a referir-se a la mateixa cosa. Açò és una demostració més de la grandíssima varietat lingüística de la llengua catalana i de com, Vicent Andrés Estellés sol utilitzar i valoritzar la seua varietat de la Horta:

[Mapa 47, Els parlars valencians, 2019]

  • També en la poesia CXLIX hi ha una paraula típica de la varietat que parla Estellés: “nét”. Saps que significa? Quin és el mot corresponent en la varietat oriental? Cerca totes les maneres que existeixen per a dir aquesta paraula en els territoris catalanoparlants.
  • Subratlla els verbs que encontres en els dos poemes.
  • Ara omple la taula que encontres a continuació amb l’anàlisi gramatical dels verbs que has trobat; després, cerca en el diccionari si el verb que estàs analitzant s’usa tant en el català oriental com en l’occidental o si és una forma típica d’una determinada varietat, en aquest cas, posa també com es diu en les altres varietats.
 TempsModePersonaConjugacióCat. Or.Cat. Occ.
Em posareu      
Tancareu      
Em vegen      
Em batejaren      
Toquen      
M’agradaria      
Ixqués      
Inquirint      
S’ha mort      
Donen      
És      
Feia      
Poseu-me      
M’agrada      
Enramar-me      
Cante      
Raone      
Té      
Llevar-li      
L’expose      
L’enrame      
Suque      
Fan      
Ha pres      
Agafe      
Me’l mire      
Arribe      
Cloc      
Me’l fot      


ACTIVITAT 9

En aquesta activitat seguim amb l’anàlisi de les varietats del valencià centrant-nos en la part més gramatical de la llengua. A través del poema “Ací” (Llibre de meravelles, p. 73), estudiarem l’ús que Estellés fa del passat simple o pretèrit indefinit.

ACÍ

“Deixant amics e fills plorant entorn”.

AUSIÀS MARCH

ACÍ estigué la casa on visqué Ausiàs March.

D’ací el tragueren, mort, amb els peus per davant,

envers la catedral.  Carrer de Cabillers,

la Plaça de l’Almoina.  Penses els darrer anys

d’Ausiàs March, perplexe amb la vivacitat

dels poetes local, de l’Horta de València.

Jo sóc aquest que em dic… Es colpejava el pit

el puny com una pedra, insistint foscament.

I se’n tornava a casa, irritat, en silenci,

barallant l’epigrama ple de dificultats,

unes banalitat del tot insuportables.

Un dia es va morir com es mort tot el món.

Jo sóc aquest que em dic…  Agafats de les mans,

vàrem llegir la làpida.  I seguírem, després,

pel carrer de la Mar.  Ens atreia la casa.

I altre dia tornàrem.  I hem tornat molts de dies.

Carrer de Cabillers, la Plaça de l’Almoina.

Hem entrat a la Seu; hem vist la sepultura

d’Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,

que pintà Jacomart.   Tornem algunes voltes.

El carrer de la Mar, el de les Avellanes.

Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.

Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.

De cos present.  Jo sóc aquest… Un sagristà

de la Seu em contava com referent el cos

d’Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçant trossos d’ossos.

Un migdia, de llum exasperada, anàrem

a Beniarjó; collirem unes flors en un marge:

les volies deixar en aquelles ruïnes.

Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem

Ausiàs March allí, l’esclava de cinc mesos,

amb el fill bord creixent-li; retornàrem després

a Gandia; tu duies les flors en una mà.

En eixir de Gandia les llançares a l’aire,

a l’aire de Gandia i de Tirant lo Blanc.

Jo sóc aquest que em dic… Carrer de Cabiller,

la Plaça de l’Almoina.   La teua mà en la meua

com un grapat de terra, arrelats l’un en l’altre.

  1. Cerca i subratlla tots els verbs en pretèrit indefinit que hi ha en el text, després conjuga’ls.
  2. En l’activitat 6 has pogut treballar en les varietats del català oriental i occidental, no obstant això, com ja hem vist amb la paraula “pimentó”, existeixen variacions també dins de la mateixa varietat, en el nostre cas, el valencià. En els següents mapes del llibre Els parlars valencians, podeu veure com funcionen la quarta i la quinta persona del subjuntiu i on s’utilitza el perfet simple dins de la Comunitat:

[Mapes 31-32, Els parlars valencians, 2019]

  • Com aquests, hi ha moltíssims més exemples que podríem veure a partir dels poemes d’Estellés. Allò que podem afirmar és que ell utilitza una llengua popular, la llengua de la seua terra amb les seues varietats i decideix no canviar-la en favor del català oriental. A partir d’aquestes reflexions feu un debat en classe on parleu de la importància de mantindre vives les varietats lingüístiques. Podeu utilitzar aquestes preguntes com a punt de partida per al debat:
  • Consideres important que existisquen varietats i subvarietats dins d’una llengua?
  • En el teu país hi ha varietat lingüístiques i dialectals?
  • Hi ha polítiques de normalització lingüística?
  • Quina consideració tenen els dialectes?
  • Creus que és important “protegir” les varietats lingüístiques i utilitzar-les?
  • Creus que existeix un “català correcte”? Català i valencià són la mateixa llengua?

A partir del següent vídeo de l’influenciador valencià Cabra Fotuda intenta reflexionar sobre aquestes preguntes i fes una redacció de dos pàgines on expresses la teua opinió aportant exemples i informacions.

@cabrafotuda

Fucking pixapinsss #estiktokat #pov #valentokers #pertu #peratu #català #valencià #valencianos #valenciano #valenciàviral #paisvalencia #catalunya #llenguacatalana #llengua #comunitatvalenciana #paellavalenciana #catalans #poble #barna #pixapins

♬ original sound – Cabrafotuda

Quan llegeix comentaris d’aquest tipus, què penses?

 ACTIVITAT 10

Amb aquesta activitat concloem l’unitat didàctica, és un exercici per a resumir sobretot els continguts relacionats amb la varietat lingüística i fonètica de la llengua catalana. A partir de cinc cançons s’intentaran estudiar els trets fonètics de la llengua i es podrà identificar d’aquesta forma, quina variant està utilitzant el cantant.

  1. Ací està el llistat de les cançons, escolta-les amb atenció i si vols, cerca també la lletra:
  2. Obrint Pas – La Vida Sense Tu

[https://www.youtube.com/watch?v=_k5_HmjxPwQ]

  • Maria Arnal i Marcel Bagés – No he desitjat mai cap cos com el teu

[https://www.youtube.com/watch?v=wCfUiNHWK-k]

  • Ovidi Montllor amb lletra de Vicent Andrés Estellés – Els amants. (A Alcoi) –

[https://www.youtube.com/watch?v=2ptTQJmK1i0]

  • Paco Muñoz – Assumiràs (Vicent Andrés Estellés)

[https://www.youtube.com/watch?v=xUoWvBISmNc]

  • La gossa Sorda – Camals Mullats

[https://www.youtube.com/watch?v=z7C6NsbQPe0]

  • Pau Alabajos – Assumiràs la veu d’un poble

[https://www.google.com/search?q=pau+alabajos&rlz=1C1ONGR_itIT1015IT1015&oq=pau+ala&gs_lcrp=EgZjaHJvbWUqBggAEEUYOzIGCAAQRRg7MgYIARBFGDkyBggCEEUYO9IBCDE0NzJqMGo3qAIAsAIA&sourceid=chrome&ie=UTF-8#fpstate=ive&vld=cid:b46717cd,vid:oGnYx97Abd4,st:0]

  • Borja Penalba – No puc dir el teu nom

[https://www.youtube.com/watch?v=SircFQM6bcM]

  • Sabries identificar si els cantants són del bloc oriental o occidental? En grup debateu i tracteu arribar a un conclusió unànime.
 FONÈTICAMORFOLOGIALÈXICSINTAXI
OBRINT PAS    
MARIA ARNAL    
OVIDI MOTLLOR    
PACO MUÑOZ    
LA GOSSA SORDA    

ACTIVITAT 11

Reflexionem: hem vist al llarg de les últimes activitats que hi ha molta varietat lingüística dins del domini lingüístic català. 

  1. Completeu el següent qüestionari: “Català i valencià són la mateixa llengua?”
https://docs.google.com/forms/d/13ouzE92U49iJ2nbN_UVbfBqqmgbqdkLIDrbQ5G8x2-A/edit
  • A continuació es compartiran els resultats de forma anònima mostrant el gràfic amb les percentuals de les respostes. A partir d’això es farà un debat en classe per a reflexionar sobre aquest aspecte que genera confusió entre els catalanoparlants i no solament.
  • Juntament es farà un debat sobre la situació lingüística a Espanya i sobre la consciència lingüística que hi ha actualment i els prejudicis lingüístics.
  • Llegiu el text de la Llei Rovira: Ley 1/2024, de 27 de junio, por la que se regula la libertad educativa.
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2024-16511

Ara en classe, com si fora un tribunal, el professor moderarà les intervencions i cadascú haurà d’explicar si està en favor o en contra d’aquesta llei i què opina sobre l’ensenyament en les llengües cooficials. Debat final i redacció d’un assaig crític. Després d’haver fet un debat en classe, individualment redacteu un assaig crític a partir de la següent pregunta: “Ha canviat la situació a nivell lingüístic respecte a quan escrivia Estellés?”. Extensió d’almenys 1000 paraules.